Aquest succés es va interpretar com un senyal diví, el qual va fer que el Bisbe de Vic, que s'oposava violentament al pas, per terres del Bisbat, de la Sèquia que havia de portar l'aigua fins a Manresa, canviés de parer i concedís aquest permís.
Aquesta Sèquia va permetre el desenvolupament de Manresa durant els segles posteriors i ha estat l'obra civil més cabdal de la història de la comarca.
2 comentaris:
" Jo també " he pensat quan he llegit aquest text i veuràs perquè. D'ençà que no tinc cotxe he multiplicat les meves opcions de passeig. Un dels més agradables, últimament, ha estat el d'agafar el carrer Aragó fins allà on perd el nom i começa Guipúscoa. El carrer es va eixamplant i al fons apareix una clariana cada vegada més gran sense edificis : és el Besòs. Abans de travessar el riu hi ha un escalèctric al bell mig de la plaça del qual hi ha una cosa sorprenent que sempre que la veia quan hi passava amb cotxe pensava : aquí algun dia hi has d'anar. Es tracta del portal —estrictament el portal — de l'església del Carme també del segle XIV. Es una sensació molt estranya. De fet, estàs a "plein air" i mires la posta de sol i tots els edifícis altíssims sense corbes, sense cap arc, emmarcada per aquesta portalada gòtica. Aquella lum...
Per acabar només dir-te que vaig descobrir sant Martí. Dels Provençals, vull dir. És preciós
Per acabar, deia, torno pel troç del Clot que hi ha per sota de la Meridiana ( Deu n'hi do el llenguatge de tots aquests noms... de lloc, oi ? ). Doncs bé, passo per un carrer anomenat de Sèquia
...anomenat de la " Sèquia Comtal "
Publica un comentari a l'entrada