Bon dia a tothom. Sóc en Pere
Segurament demá es el darrer día de feina.
Si em deixen i tinc peles, em quedaré uns dies per veure la zona i el paisatge (uns quants núvols per la Marieta) i la gent (i les merles). Després pensaré la tornada a casa (Perelló) molt possiblement passant per BCN i Santpedor...
Molts deures pendents, poc temps i poques energíes. Sí, sí: ha d'arribar el moment que pugui processar tots els nostres tresors del blog.
A una amiga meva li deia una vegada que hi havia molt poca gent amb la qual realment et poguessis fregar, fregar, el cervell.
I que aquests són els amics que queden... perqué sí —no sabem ben bé perquè— però és el que més alegria dóna.
He estat sempre partidari —ho podeu interpretar pel meu decurs vital i sensual— d'aquesta mena de frec que dóna la proximitat, o promiscuitat, o contuberni, o connivencia, o exemple, o investigació, o incertesa, o curiositat, o poesia, o no sé, no sé que més se li acut ara al cervell...
Què hi farem!
Potser per aixó ploro
1 comentari:
Esperem les teves fotografies de l'inici de la tardor a Zahara i sobretot, la teva visita, Pere. Si ho vols aprofitar, potser aquest diumenge venen també el Santi i la Mercè. Segurament que els cervells no els fregarem gaire -això ja ho fem prou aquí. Tan sols es tracta de recollir un ordinador per a la Núria i potser anem a fer un bocata al Viena. HI ESTEU TOTS CONVIDATS.
Publica un comentari a l'entrada