Desencriptant..

L'entrada "Críptic, molt críptic.." del Santi, la que teniu a sota, ve a tomb perquè demà és sant Miquel, sant Rafael i sant Gabriel, els tres arcàngels (àngels que, prenent figura humana, han intervingut en la història de la Salvació, tal com ho creu la tradició catòlica a partir d'algunes cites bíbliques i les interpretacions que en fan els pares de l'Església). També el 2 d'octubre es celebra la festa dels àngels custodis o de "la guarda"

Aquesta de dalt és la imatge de l'arcàngel sant Miquel que tenim a l'església parroquial de Santpedor. És força antiga. L'any passat la van restaurar i ara ocupa un lloc d'honor al lateral dret de l'església. Fa gràcia com és d'enrotllat el nostre sant Miquel, amb aquesta mirada que fa i el mocador al coll..

Si Déu ho pot tot, perquè no havia de tenir la gentilesa de posar-nos un company de camí? Un dels seus àngels -tants com n'hi ha- d'aquells que volten per allà al Cel sense res més que fer que cantar lloances..

Justament ahir, a la petita biografia del dom Helder Càmara hi sortia aquest detall tan deliciós:

"Yo concedo a todo el mundo el derecho a reírse de mí y de mi ingenuidad; pero le aseguro que el caminar con José, mi ángel, me ayuda y me anima. Por supuesto que no le rezo a mi ángel de la guarda a cada instante con ocasión de cualquier problemilla;pero en los momentos difíciles, más críticos, cuando no hay ayuda humana posible, entonces le pido protección a mi ángel.. Y no me ha fallado una sola vez. Jamás.. Puedo imaginarme la alegría que experimenté cuando, al llegar a la casa del Padre, me encuentre con mi ángel y me diga su verdadero nombre.."

O aquell altre d'en Josep Rossinyol -el pare de la Pil, el Josep Maria i el Patxi- quan, un dia que anava amb el seu cotxe per aquests mons de Déu, va recollir un frare que li demanava que el portés. El frare li va preguntar si no es sentia sol en aquells viatges tan llargs, i ell li va contestar que ell mai no es sentia sol perquè mai no hi era, sol: sempre sentia la companyia de Déu i del seu àngel de la guarda..

O aquest, de la vida d'Eliseu, quan el rei dels arameus que lluitava contra Israel, va enviar el seu exèrcit per fer presoner Eliseu i el van envoltar de nit:

“Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l'home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
-Ah, senyor! Com ens ho farem?
Ell respongué:
-No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
I Eliseu va pregar dient:
-Senyor, obre els ulls d'aquest servent, que hi vegi!
El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. (un exèrcit d’angels que Déu havia enviat per a protegir-los)
Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.” (2 Reis, VI, 15-18)

En fi, que felicitats als Miquels Rafels i Gabriels!