El nosaltres d'avui a l'ametlla amb els 80 de la Tere ha vingut precedit per l'ahir al vaixell. La imatge que m'havia imaginat era molt semblant a la de la foto.El Nasi des d'avui té un portàtil. D'aqui a poc tindrà la conexió a internet... i a veure si apren aviat els rudiments i aviat el tenim enganxat a la xarxa.
Les cendres del Josep Mª ja son al mar — a la mar...
Sería maco pensar que unes quantes boletes d'aquesta pols privilegiada travesessint l'Estret, es fiquessin a l'Atlantic i arrivessin a Zahara de los Atunes.
Segur que els peixos, i la mar riuríen, i que el sol quan s'hi fiqués trobaría mes forces per sortir el día seguent, i més llum, i mes calor...
i jo, que ho endevinaría perquè mai el mar no hauria tingut un color tant bonic, tant extra-ordinari...
4 comentaris:
Bien!
Un recuerdo especial para la heroina, Carmen.
Y para vosotros Menchu, Fer, Gonzalo, Andrea, Nacho y Belén.
También para los anfitriones, Xevi, Mila, Dito y Mónica (también estaba), la paella y los macarrones.
Otro recuerdo muy especial para los amigos, representados en Quim, de corazón tan grande.
Y para el resto de la família, "MOLT JUNTS!" -como pedía Xevi- representados por los que pudimos estar.
La frase, de Carmen, -que me corrija si me equivoco- fue más o menos ésta:
"Ya hemos hecho todo tal como quería Pitu que se hiciera. Si acaso, cada cual sabrá, personalmente, qué más tiene que hacer.."
La resposta a la pregunta «On?» és aquesta: «Els uns EN els altres»
Les persones contingudes les unes en les altres es «localitzen» elles mateixes
Les unes PER les altres d’alguna manera vol dir «en l’aire»
Cadascuna inspira i expira allò que són els altres — la conspiració perfecte
Cadascuna surt d’ella mateixa abans d’entrar en els altres — la protuberància perfecte
Si el tema és el llenguatge la paraula «nosaltres» és una paraula forta, gran
El nosaltres d'avui a l'ametlla amb els 80 de la Tere ha vingut precedit per l'ahir al vaixell. La imatge que m'havia imaginat era molt semblant a la de la foto.El Nasi des d'avui té un portàtil. D'aqui a poc tindrà la conexió a internet... i a veure si apren aviat els rudiments i aviat el tenim enganxat a la xarxa.
Les cendres del Josep Mª ja son al mar — a la mar...
Sería maco pensar que unes quantes boletes d'aquesta pols privilegiada travesessint l'Estret, es fiquessin a l'Atlantic i arrivessin a Zahara de los Atunes.
Segur que els peixos, i la mar riuríen, i que el sol quan s'hi fiqués trobaría mes forces per sortir el día seguent, i més llum, i mes calor...
i jo, que ho endevinaría perquè mai el mar no hauria tingut un color tant bonic, tant extra-ordinari...
Publica un comentari a l'entrada