M´emociona que la hagis penjat. Eran uns moments molt difícils per a ferlis fotos. Es una de unes quantes. La selecció va ser feta amb molta dificultad i molt amor. Contrariament a la iaia Angeleta a qui en els darrers moments se li va aguditzar el mal carácter (s´amagava les galetes a les butxaques i deia que la mare no li donava de menjar), la enfermetat va portar al pare -tant mal caracter que tenía a vegades- a ser molt afectuós, sobretor amb la mareta. I somriu..... I la mare, té una cara i un gest de determinació, de força absoluta, de carinyo total! Sobretot ho sap la Mª Carme, com li cuidava el seu vestir, com el protegía de la seva decadéncia, amb quin amor i cap vergonya!. Del quadre del fons, ja en parlarem un altre día. Ah!, si, val la pena mirar les joies que porten, la mare al coll -es evident- i el pare a la solapa (la medalla del Concell General de l´Abogacía).
A casa, a la casa del pare, de la mare i la Mª Carme -un altre día, si podem, parlaré de Passeig de Pere III- Hi va haver relativa riquesa, a la mare no li mancaven les 1000 peles diaries, no va haver de treballar fora de casa, i, tots els que vem voler vem tenir acces a carrera universitaria. Racordo els Nadals -probablement per aixó en parlo- amb el menjador plé, absolutament plé, de regals i ofrenes de reconeixement dels clients!. Sistemes de calefacció per a tants metres quadrats?, el carbó, la closca d´ametlla, les serradures, el petroli..... I la miseria. Cada vegada hi havía, per Nadal, més decoracións de la Carme i menys productes a disfrutar. Estufas per calentar cada cambra i fred, molt fred per l´hivern a la resta. Ila mare, i la Mª Carme, i en Mingu i la Isabel amb les seves visites dels dissaptes, feien que no es perdés la dignitat!. També les Andreas,les Rossinyols, les Bertrans, les Carmens i les Paquites hi tenien molt a veure. Si podeu, si teniu racords, ajudeume a fer memória, que en definitiva, es el poema més gran. M´en racordo d´en Nasi, en el cotxe del Santi, venint del dinar de tota le penya, treient un paquet de tabac i dient, amb tota naturalitat, tens foc?
8 comentaris:
la foto es del pere
la foto es del pere
Sempre els recordo "davant la (seva) porta daurada", responent tota la seva vida a la mateixa besada que apareix en la crida anterior.
En el cor de l'advent és molt estimulant remoure tot allò que ni que sigui remòtamnet, ens parli del Misteri.
Si tenim clar a sant Joaquim i a santa Anna potser tindrem una mica més clar allò que s'esdevingué un 25 de desembre
Tant sols per recordar el naixement de la tieta al bell mig de l'Advent
Gràcies per tot, Mingu ( De l'OSX4 ja en parlarem demà passat, val ? )
M´emociona que la hagis penjat.
Eran uns moments molt difícils per a ferlis fotos. Es una de unes quantes.
La selecció va ser feta amb molta dificultad i molt amor.
Contrariament a la iaia Angeleta a qui en els darrers moments se li va aguditzar el mal carácter (s´amagava les galetes a les butxaques i deia que la mare no li donava de menjar), la enfermetat va portar al pare -tant mal caracter que tenía a vegades- a ser molt afectuós, sobretor amb la mareta.
I somriu.....
I la mare, té una cara i un gest de determinació, de força absoluta, de carinyo total!
Sobretot ho sap la Mª Carme, com li cuidava el seu vestir, com el protegía de la seva decadéncia, amb quin amor i cap vergonya!.
Del quadre del fons, ja en parlarem un altre día.
Ah!, si, val la pena mirar les joies que porten, la mare al coll -es evident- i el pare a la solapa (la medalla del Concell General de l´Abogacía).
Per deixar totes les metáfores, tía, com estás conseguint deixar de fumar, amb ajudes o només a base d´ovaris?
A casa, a la casa del pare, de la mare i la Mª Carme -un altre día, si podem, parlaré de Passeig de Pere III- Hi va haver relativa riquesa, a la mare no li mancaven les 1000 peles diaries, no va haver de treballar fora de casa, i, tots els que vem voler vem tenir acces a carrera universitaria.
Racordo els Nadals -probablement per aixó en parlo- amb el menjador plé, absolutament plé, de regals i ofrenes de reconeixement dels clients!.
Sistemes de calefacció per a tants metres quadrats?, el carbó, la closca d´ametlla, les serradures, el petroli.....
I la miseria.
Cada vegada hi havía, per Nadal, més decoracións de la Carme i menys productes a disfrutar.
Estufas per calentar cada cambra i fred, molt fred per l´hivern a la resta.
Ila mare, i la Mª Carme, i en Mingu i la Isabel amb les seves visites dels dissaptes, feien que no es perdés la dignitat!.
També les Andreas,les Rossinyols, les Bertrans, les Carmens i les Paquites hi tenien molt a veure.
Si podeu, si teniu racords, ajudeume a fer memória, que en definitiva, es el poema més gran.
M´en racordo d´en Nasi, en el cotxe del Santi, venint del dinar de tota le penya, treient un paquet de tabac i dient, amb tota naturalitat, tens foc?
Publica un comentari a l'entrada