Aquesta fotografia ens la va enviar el Gonzalo, el fill del Pitu, i diu que la podem publicar al blog. També ens ha dit que
"últimamente he estado mirando vuestro blog y la verdad es que está muy muy bonito!! disfruto mucho leyéndolo"
Tot plegat, encaixa amb allò de les mampares, els cargols, els valents a qui se li suposen el plors, l'estar ple dels que no veiem i les pregàries que no recordem, no?
Nacho, besos a los dos. Como se dice que consultas el blog, desde aquí te pregunto si tu madre y tus hermanos siguen teniendo la direccion fmanubens y si la consultan y/o por el contrario tienen otra.
Has de saber que estic molt enfeinat en aquesta universitat en la que estic estudiant
A més, quan vaig marxar, em vaig deixar la llibreta d'adreces...
Has de saber que els treballs sobre neurologia, aquí, no paren i s'enfoquen des d'una òptica que no podem dir que sigui nova però que fa "hincapié" (en Santi ja ho traduirà) per sobre de tot en l'aspecte regeneratiu de les neurones més que en l'aspecte degeneratiu.
Per a estimular aquesta tendència, has de saber que hi ha gabinets de filòsofs i —com no!— de lingüistes i de músics, és clar
(Quan va arribar l'Ignasi li van dir: Ah, tu ets aquell d'allò del "dir com valorar l'acústica". Déu n'hi dó ! Files prim !)
Per cert, i dit de passada, s'us ténen molt en compte els vostres treballs als blogs. Del del "Tema és..." me'n sento especialment orgullós...
Però tornem a allò que fa al cas. Resulta que el treballs, en aquesta universitat, van adreçats a trobar un antídot contra la degeneració de les neurones. Estem treballant en la creació —perquè m'entengueu— d'una mena de "capità de les neurones" i ara ens trobem en la fase de com encapsular-lo. Seria aquella mena de corrent lingüístic que hipnotitza les neurones cap a una sempre perpètua ressurreció, reanimació.
Els "capitans" tindrien la informació i la clarividència suficients com per "entusiasmar" les neurones...
Així que ja veus. Com algú ha escrit recentment: com sempre, però més: del tot
Per cert aprofito l'ocasió per felicitar a en Pere. Els seu blog, la seva nova embranzida, me la prenc com un "continuum" d'aquelles cartes amb les quals m'ho passava tan bé... i que jo... gairebé mai... no responia
Bé, maca, vaig per feina, ja em perdonaràs...
PS. Diu l'Ignasi que, especialment avui, us doni... Salutacions a tothom !
- Ostres, Pitu, quin detallàs que ens hagis escrit, avui justament, com un gran regal de reis !!
Si t'he de dir la veritat, al principi he pensat que devia ser una de les piruetes poètiques del Santi, que hi té tanta mà.. però me s'han tret tots dubtes amb allò que dius -tan teu- de que "el Santi ens ho traduirà" i, sobretot, quan li parles al Pere del teu costum de no contestar :)
Pitu, t'asseguro que t'imaginava d'aquesta mateixa manera. El Patxi i el Josep Rossinyol m'hi han acostumat cada vegada que em recorden les rebudes, les festes i les bromes que munteu allà dalt quan hi ha novetats.
Un record avui d'aquelles tardes il·lusionades i nervioses de reis, mentre esperàvem que tornéssin els pares. Que no se perquè, però mai hi eren, la tarda del 5..
Al Nasi, que vale, que molts petons !
I records especials, avui, també, per la iaia Encarnasión
Òndia Pitu, ha estat oportuna aquesta intervenció teva aquí. Veuràs. Resulta que fa dies que m'estic "barallant" amb un poema de Paul Celan en el qual escriu sobre Gershom Sholem (ja te'n vaig parlar). Doncs bé, hi ha un vers, en aquest poema que diu "ermannt sich in mir" que vol dir en català "s'anima en mi". Allò que no diu el català d'aquesta paraula alemanya és que en el seu cor hi ha la paraula "mann" (home)
Això voldria dir, més o menys, que quan un alemany diu "animar-se" diu d'alguna manera "homenitzar-se" "esdevenir de la mateixa naturalesa que l'home" i diu, encara, que és propi de la naturalesa de l'home l'estar animat, encoratjat.
Lliga o no lliga amb allò que ens deies del "capità de les neurones" ?
Per cert la imatge, tot i que molt gràfica neurològicament parlant, no em diràs que et va venir del cel, oi ? Ja que tu ens vas escriure després que la Maria Carme ens fes el dibuix aquell del capità...
PS. Malauradament els diccionaris no disposen cap traducció per l'"hincapié" aquest. Haurem de dir, doncs, per exemple "insistir", "subratllar", coses així...
Ja em perdonareu que abusi d'aquest foradet que m'heu fet
Vaig de bòlit però aprofito el descans entre classe i classe per enviar-vos telegràficament unes frases d'una xerrada que ens va donar l'altre dia en Hölderling (en Santi ja me n'havia parlat)
Ja us cuidareu vosaltres de penjar-les en qualsevol recó del "meu" blog
Diuen així:
"Per aquest fi se li donà a l'home el més perillós dels béns: el llenguatge, perquè doni testimoni d'allò que ell és"
"La paraula: tot un esdeveniment històric. Aquell esdeveniment que disposa la suprema possibilitat que l'home sigui"
"Amb això no dic res de nou, com, en general, cap poeta no gosaria lliurar-se a l'esbarjo de dir res de nou. Buscar el nou i trobar-ho és cosa de la investigació o de la tècnica. L'únic que ha de fer el poema essencial és dir sempre el Mateix, el Vell, el més Vell, l'Inicial, i dir-ho inicialment"
9 comentaris:
Aquesta fotografia ens la va enviar el Gonzalo, el fill del Pitu, i diu que la podem publicar al blog. També ens ha dit que
"últimamente he estado mirando vuestro blog y la verdad es que está muy muy bonito!!
disfruto mucho leyéndolo"
Tot plegat, encaixa amb allò de les mampares, els cargols, els valents a qui se li suposen el plors, l'estar ple dels que no veiem i les pregàries que no recordem, no?
Ara s'entenen d'una altra manera aquelles paraules seves:
Por tercera vez estoy haciendo el camino y no he olvidado a ninguno de los que caminamos o pedaleamos juntos.
Jo ho vaig fer. Em recordo molt d'una vegada...
AQUESTA FOTO ENS PODRIE DONAR L'IMATGE DE LA FRENADA EN SEC I EL SOMRIURER DEL PITU AL VEURER ARRIBAR AL NASI AL CEL!!!!!!!!!
Nacho, besos a los dos.
Como se dice que consultas el blog, desde aquí te pregunto si tu madre y tus hermanos siguen teniendo la direccion fmanubens y si la consultan y/o por el contrario tienen otra.
PITU!!!
—Què mana ?
Has de saber que estic molt enfeinat en aquesta universitat en la que estic estudiant
A més, quan vaig marxar, em vaig deixar la llibreta d'adreces...
Has de saber que els treballs sobre neurologia, aquí, no paren i s'enfoquen des d'una òptica que no podem dir que sigui nova però que fa "hincapié" (en Santi ja ho traduirà) per sobre de tot en l'aspecte regeneratiu de les neurones més que en l'aspecte degeneratiu.
Per a estimular aquesta tendència, has de saber que hi ha gabinets de filòsofs i —com no!— de lingüistes i de músics, és clar
(Quan va arribar l'Ignasi li van dir: Ah, tu ets aquell d'allò del "dir com valorar l'acústica". Déu n'hi dó ! Files prim !)
Per cert, i dit de passada, s'us ténen molt en compte els vostres treballs als blogs. Del del "Tema és..." me'n sento especialment orgullós...
Però tornem a allò que fa al cas. Resulta que el treballs, en aquesta universitat, van adreçats a trobar un antídot contra la degeneració de les neurones. Estem treballant en la creació —perquè m'entengueu— d'una mena de "capità de les neurones" i ara ens trobem en la fase de com encapsular-lo. Seria aquella mena de corrent lingüístic que hipnotitza les neurones cap a una sempre perpètua ressurreció, reanimació.
Els "capitans" tindrien la informació i la clarividència suficients com per "entusiasmar" les neurones...
Així que ja veus. Com algú ha escrit recentment: com sempre, però més: del tot
Per cert aprofito l'ocasió per felicitar a en Pere. Els seu blog, la seva nova embranzida, me la prenc com un "continuum" d'aquelles cartes amb les quals m'ho passava tan bé... i que jo... gairebé mai... no responia
Bé, maca, vaig per feina, ja em perdonaràs...
PS. Diu l'Ignasi que, especialment avui, us doni... Salutacions a tothom !
-
Ostres, Pitu, quin detallàs que ens hagis escrit, avui justament, com un gran regal de reis !!
Si t'he de dir la veritat, al principi he pensat que devia ser una de les piruetes poètiques del Santi, que hi té tanta mà.. però me s'han tret tots dubtes amb allò que dius -tan teu- de que "el Santi ens ho traduirà" i, sobretot, quan li parles al Pere del teu costum de no contestar :)
Pitu, t'asseguro que t'imaginava d'aquesta mateixa manera. El Patxi i el Josep Rossinyol m'hi han acostumat cada vegada que em recorden les rebudes, les festes i les bromes que munteu allà dalt quan hi ha novetats.
Un record avui d'aquelles tardes il·lusionades i nervioses de reis, mentre esperàvem que tornéssin els pares. Que no se perquè, però mai hi eren, la tarda del 5..
Al Nasi, que vale, que molts petons !
I records especials, avui, també, per la iaia Encarnasión
Òndia Pitu, ha estat oportuna aquesta intervenció teva aquí. Veuràs. Resulta que fa dies que m'estic "barallant" amb un poema de Paul Celan en el qual escriu sobre Gershom Sholem (ja te'n vaig parlar). Doncs bé, hi ha un vers, en aquest poema que diu "ermannt sich in mir" que vol dir en català "s'anima en mi". Allò que no diu el català d'aquesta paraula alemanya és que en el seu cor hi ha la paraula "mann" (home)
Això voldria dir, més o menys, que quan un alemany diu "animar-se" diu d'alguna manera "homenitzar-se"
"esdevenir de la mateixa naturalesa que l'home" i diu, encara, que és propi de la naturalesa de l'home l'estar animat, encoratjat.
Lliga o no lliga amb allò que ens deies del "capità de les neurones" ?
Per cert la imatge, tot i que molt gràfica neurològicament parlant, no em diràs que et va venir del cel, oi ? Ja que tu ens vas escriure després que la Maria Carme ens fes el dibuix aquell del capità...
PS. Malauradament els diccionaris no disposen cap traducció per l'"hincapié" aquest. Haurem de dir, doncs, per exemple "insistir", "subratllar", coses així...
Ja em perdonareu que abusi d'aquest foradet que m'heu fet
Vaig de bòlit però aprofito el descans entre classe i classe per enviar-vos telegràficament unes frases d'una xerrada que ens va donar l'altre dia en Hölderling (en Santi ja me n'havia parlat)
Ja us cuidareu vosaltres de penjar-les en qualsevol recó del "meu" blog
Diuen així:
"Per aquest fi se li donà a l'home el més perillós dels béns: el llenguatge, perquè doni testimoni d'allò que ell és"
"La paraula: tot un esdeveniment històric. Aquell esdeveniment que disposa la suprema possibilitat que l'home sigui"
"Amb això no dic res de nou, com, en general, cap poeta no gosaria lliurar-se a l'esbarjo de dir res de nou. Buscar el nou i trobar-ho és cosa de la investigació o de la tècnica. L'únic que ha de fer el poema essencial és dir sempre el Mateix, el Vell, el més Vell, l'Inicial, i dir-ho inicialment"
Adéu ! (Ja toquen el timbre d'entrada!)
Publica un comentari a l'entrada