Avui, el dia tercer dels dotze dies de Nadal, el de les tres gallines franceses, és el sant del Joan. Ara té 11 anys. Ahir al matí, després d'escollir aquesta fotografia per posar-la aquí, em va dir que a la dreta del seu cap, on hi ha una mica de forat a la roca, hi tenia que posar un pessebre. No he trobat el moment de fer-ho, potser quan copiï aquell poema que va sortir al Cavall Fort..
En la fotografia, per la zona de l'Aragó on és presa, us podeu imaginar sense apartar-vos gaire de la realitat que l'esquena del Joan és a tocar amb la del Jordi, però en l'altre vessant del Pirineu.
5 comentaris:
felicitassssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Joan, nano, moltíssimes felicitats!!!, quin sant mes xulu, un Sant Joan d´hivern, de Nadal, sense fogueres al carrer, però amb la llar de foc per escalfar.un foc útil.
CARAI JOANET JA EN TENS 11!
Es un sant molt diverd'hivern.
PER MOLTS ANYS!!
mima
Sant Joan va escriure sobre sant Joan que aquest digué que « darrera meu en ve un que m’ha passat al davant »
Al primer títol del llibre que he començat a llegir, tan sols començar, ja hi ha una nota a la paraula Übersetzenden ( en alemany : « traduent » d’übersetzen, traduir ).
Com es veurà en la progressió del llibre, segueix el traductor, « aletheia » ( « veritat » en grec ) no és tant la paraula a traduir com, més aviat la paraula que ens tradueix, és a dir, que ens porta des d’allà d’on venim fins allà on som i cap allà on anem. Amb aquest participi de present Heidegger ja comença a capgirar al mateix llindar de la primera lliçó del curs, la fita del mateix curs: l’home no és pas el posseïdor de la paraula, ans al contrari, és la paraula que posseeix l’home i li dóna les indicacions a seguir.
Sant Joan s’emocionava i es trasbalsaba fortament quan recordava les paraules que es van dir a prop, molt a prop, a tocar de l’altre Joan : « Tu ets el meu fill, l’estimat, en tu tinc posada la complaença »
Unes paraules que fins al moment no havien estat mai superades per ningú
-
"no és tant la paraula a traduir com, més aviat la paraula que ens tradueix"
i
"l’home no és pas el posseïdor de la paraula, ans al contrari, és la paraula que posseeix l’home i li dóna les indicacions a seguir"
que és la introducció de l'Evangeli de Sant Joan:
"al principi existia el qui és la Paraula" ... "i la Paraula s'ha fet home"
i en la primera carta, també en la introducció
"us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat"
Aquest sant Joan és brutal, tot el que va deixar escrit es fenomenal (hi ha tant a comentar..)
I a més -si no tenim en compte l'Apocalipsi- s'enten amb menys esforç que Heideguer :)
Publica un comentari a l'entrada