1
La paraula grega «pericoresi» equival a la llatina de «communio». El concepte de pericoresi és un dels més arrelats en la nostra civilització. D’ell n’han sortit paraules com comunió o comunisme, en el sentit de voler dir com haurien de ser les relacions entre els humans. La pericoresi de l’evangeli segons sant Joan: « Jo sóc en el Pare i el Pare és en mi ». La pericoresi de Heidegger: « Ningú no és ell mateix i tots som els uns en els altres » La pericoresi del nostre primer amor
La tradició occidental està impregnada en darrer terme per aquest concepte
La paraula grega «pericoresi» equival a la llatina de «communio». El concepte de pericoresi és un dels més arrelats en la nostra civilització. D’ell n’han sortit paraules com comunió o comunisme, en el sentit de voler dir com haurien de ser les relacions entre els humans. La pericoresi de l’evangeli segons sant Joan: « Jo sóc en el Pare i el Pare és en mi ». La pericoresi de Heidegger: « Ningú no és ell mateix i tots som els uns en els altres » La pericoresi del nostre primer amor
La tradició occidental està impregnada en darrer terme per aquest concepte
Contemplar el misteri de la Trinitat, en aquest sentit, és tenir present la imatge última, la més alta o la millor a l’hora de pensar com hauria de ser, per excel·lència, una relació entre nosaltres
Hi ha un còdex medieval anomenat Rotschild Canticus en el qual, en vint-i-quatre vinyetes, s’explica d’una manera molt expressiva (tots els elements del llenguatge del còmic ja hi són per avançada) el misteri d’aquesta relació tri-unitària
Si cliqueu a la imatge de dalt, podreu veure una successió d’imatges en la que el mocador de la trinitat com es transforma progressivament passant de les imatges de proximitat personal a figures de rotació geomètrica
5 comentaris:
Hiper-mega-super.
A considerar -de con-siderare- (llicencia filológica).
Val la pena volar amb tú. (sense deixar de banda l´espeleología)
El llenguatge del cómic, també mimetitzat per, o de, la poesía, sempre ha permés de treure el que era irrel.levant entre dos fets, moments, pensaments, vinyetes!
Lamento no ser més profund.
Però está clar que tres comments els mereixía.
T'has passat, tio !
La Maite tant sols volia juagar !
Cadascun juga com vol, o com pot, o es que hi havía normes?
Publica un comentari a l'entrada