Moltes felicitats a tots
Hem posat de postal una imatge que feia molts anys que no es podia veure. Ha sortit a la llum fa pocs dies en ocasió de la restauració que han començat a la Capella de les Santes Espines de l’església de Santpedor. La Mª Carme hi va pujar (a 15 metres d’alçada) per posar uns vidres trencats d’un vitrall. El Mingu jr. la va acompanyar i va poder fer unes quantes fotografies.
Un pessebre incomplet. Potser la Verge Maria està en un racó descansant. No es veu en l’escena i això la fa el personatge principal perquè el trobem a faltar.
Com aquest any trobem a faltar especialment els que hi son però no els veiem.
Recordo especialment la figura del Pitu i la Carmen resant al primer banc on es quedaven després d’anar a combregar a la església de l’Hospital. Per tres vegades els vaig poder veure en la mateixa actitud concentrada de pregària densa. Li vaig comentar al Gonzalo com m’agradaria poder tenir la fotografia d’aquella escena que m’ha quedat gravada i sempre em retorna al pensament al final de cada missa quan anem a combregar.
Combregar.
Nadal i festes de família.
El Gonzalo em va respondre, i m’agrada que les seves paraules puguin ser el text de la nostra felicitació:
«Lo mismo que te pasa a ti con la imagen que te gustaría tener de Pitu y Mamá rezando, me sucede a mí con unos cuantos momentos especiales que me esforcé especialmente en grabar en mi memoria. Fueron momentos especialmente intensos y alegres con un "ambiente" probablemente similar al del de la oración juntos.
Son imágenes en las que Pitu y Mamá están juntos y se sonríen o simplemente se aprecia su complicidad en pequeños detalles, pero sobre todo, son imágenes de unión y apoyo incondicional. Es algo que experimenté con frecuencia y con mucha intensidad y gozo los últimos meses, y parte de la lección que me queda.»
Moltes felicitats a tots.
6 comentaris:
que "grande" eres gonza!!!
que "grandes" sois!
que "grans" que sou!!!!!!!!!!
per a tots un petonet salat de llàgrima!
Un beso de Navidades para ti, tus hermanos y tu madre, para todos vosotros.
Remiran em pregunto Quan es va pintar?.
La cara i el gest atents i entregats de St. Josep sont molt moderns en contrast amb altres detalls...
Com arrivi a mans de l´autor de Código da Vinci......
-
Em van dir que possiblement va ser pintat cap allà al 1900. Després de veure la fotografia de la mateixa escena abans de fer-hi res, no estic segur de si els pintors que estan fent la restauració han fet tan sols feina de neteja o si ha anat més enllà, però jo diria que sí i, a més a més, també diria que ho han fet molt bé..
Deixo aquí quatre fotografies més de les que va fer el Mingu jr. Per veure-les, com diu l'Uri, PUNXEU AQUÍ (1), AQUÍ (2), AQUÍ (3), i AQUÍ (4)
els pintors a mi m'ha vàren dir que precisament aquest st.josep nomes l'havien netejat! que estabe en perfecta estat de conservació! com la pinya amb almibar sabeu?
Publica un comentari a l'entrada