Aprofitant l'espai més ampli que ens deixa -ni que sigui de moment- l'entrada de la barqueta del Nasi, m'ha semblat convenient deixar aquí, la primera de totes, aquesta fotu que ha sortit avui, de manera ben natural, quan li hem demanat a la tieta Tere que ens expliqués com feia els dibuixos que ens estava ensenyant (una felicitació de Nadal que, per com ha anat tot, no s'atreveix a enviar..)
Per a explicar-nos-ho, primer ha posat sobre la taula el dibuix que veieu, després les plomilles i al final les tintes (ocre i siena, doncs son els dos colors que sol combinar). Per pintar, aquarel·les i llapissos de colors.
Mentre anava posant a lloc els tinters i hi afegia la fulla de sota, ens ha explicat que al Nasi li agradava regalar-li els llapissos de colors i que això, ho feia sovint.
Sé que no t'enfadaràs, Nasi, si fem passar els dibuixos de la teva mare abans que les peces del teu violí i la teva guitarra. Primer de tot, per allò que va dir el Xevi tan ben dit, però també perquè tu ja estàs a lloc (has trucat i -a l'Evangeli ho diu ben claret- "a qui truca li obren") i ella encara no. I volem que no estigui trista. Volem que sàpiga que estem al seu costat. Vosaltres, "tots cinc", i nosaltres..
TOTS, VOLEM LA SEVA FELICITACIÓ DE NADAL, COM CADA ANY!!
2 comentaris:
« Quina alegria ! »
« Quina alegria quan em van dir: anem ! » Hi ha un salm que comença d’aquesta manera. Sempre que l’he llegit m’he encallat en aquest primer vers.
Quina alegria: això vol dir que abans no ho estava d’alegre, al contrari estava trist i deprimit i m’arrossegava per terra tot el dia mig adormit: horrorós.
Però vet aquí que — pom-pom, cnok-knoc — algú ve i entra a la meva cambra i diu alguna cosa com ara: « Ei, tu, espabila » o com si obrís sobtadament el teló i comencés la funció de debò (l’altra era de mentida) o entrés a la cambra on mig atontat de tant dormir encara volia dormir més, entrés i digués: « Salutacions a tothom ! »
I ho digués com qui entén de música, amb el to de veu, amb el « melos » exacte
« Salutacions a tothom ! » va dir un i « Quina alegria ! » van dir els altres i tots « —Anem ! » (Síndrome de l’Oca d’Or)
Pom-pom, cnok-knoc o, com ho diem nosaltres: Pam-Pam, sant Nicolau obre la porta de les festes amb clau
Es clar que queden molts interrogants per resoldre en aquesta divagació: « De quines festes parla sant Nicolau ? » « On anem quan vaig tenir aquella alegria ? »
El salm ens dóna pistes: « a la casa del Senyor »
I qui és aquest Senyor i on és la seva casa ?
En l’alegria i el seu nom és Alegria.
I com ho puc saber això ?
I doncs, en tots vosaltres quinze, avui, hi havia alguna altra cosa que no fos alegria ?
Ignasi, quan vulguis: ara ja sabem, ara ja estem preparats pel mal d’oïda
Tia Tere, ESPERO aquesta felicitacio.
Publica un comentari a l'entrada