dijous, 29 de desembre del 2005

Tere-Nadala-2005

3 comentaris:

Carme ha dit...

iupiiiiiiiiiiiiii!!!!

Anònim ha dit...

— ¿ De dónde les viene a los tres tanta alegría ?

— Del incesante darse mutuamente cercanía

Mingu Manubens Bertran ha dit...

-
"del incesante darse mutamente cercanía"

Em sembla tan important, que ho apunto al racó que tinc fet a l'agenda per coses com aquesta. Una mica més avall de la ultima cita que hi vaig apuntar:

"la felicitat consisteix en seguir desitjant allò que posseïm"

Aquesta última cita la vaig copiar d’un llibre del Reader’s Digest que vem recollir al buidar la casa de la mare de la Isabel: “El Libro de Oro de la Sabiduría” :) Segons diu al llibre aquest, la frase és de sant Agustí, però no ho he pogut confirmar. Pot semblar una frase equivocada, però que pren tot el seu sentit, crec jo, si arribem a adonar-nos que l’únic que de debò posseïm és la proximitat (“cercania”) gratuïta -sense condicions- de Déu. No és justament això, el que celebrem amb el Nadal ?