Uri, i tots, una abraçada.M´agrada molt la teva reacció, en xevi ho explicava de una manera igual de bonica sobre un día que va estar a la Mora....
Com et deia, Uri, has de saber que Giussepe Ungaretti, a Leggende el 1929 li va dedicar aquest poema a l’Ignasi:El capitàSempre he estat preparat per a qualsevol partençaQuan tens secrets — nit — també tens pietatSi quan era petit em despertava espantat tan sols em calmava sentir com bordaven els gossos abandonats en carrers absentsEm semblaven una companyia tan mística com la de la llumeta en aquella cambra, sempre encesa davant la Verge¿ No va ser perseguint ressons d’abans de néixer que no em vaig sorprendre a mi mateix, ja tot un home, tenint cor ?Però quan el teu rostre, nit, m’aparegué despullat i jo jeia damunt la roca, la humilitat era aplastant i visible a tot arre i en tot objecte(El capità es mantenia serè)[La lluna aparegué en el cel](Era alt; mai no s’ajupia)[Corria per damunt els núvols](Ningú no el va veure caure, ningú no el va sentit agonitzar, reaparegué llençat a un solc, amb les mans damunt el pit)(Li vaig tancar els ulls)[La lluna era un vel](Semblava una ploma)
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
Uri, i tots, una abraçada.
M´agrada molt la teva reacció, en xevi ho explicava de una manera igual de bonica sobre un día que va estar a la Mora....
Com et deia, Uri, has de saber que Giussepe Ungaretti, a Leggende el 1929 li va dedicar aquest poema a l’Ignasi:
El capità
Sempre he estat preparat per a qualsevol partença
Quan tens secrets — nit — també tens pietat
Si quan era petit em despertava espantat tan sols em calmava sentir com bordaven els gossos abandonats en carrers absents
Em semblaven una companyia tan mística com la de la llumeta en aquella cambra, sempre encesa davant la Verge
¿ No va ser perseguint ressons d’abans de néixer que no em vaig sorprendre a mi mateix, ja tot un home, tenint cor ?
Però quan el teu rostre, nit, m’aparegué despullat i jo jeia damunt la roca, la humilitat era aplastant i visible a tot arre i en tot objecte
(El capità es mantenia serè)
[La lluna aparegué en el cel]
(Era alt; mai no s’ajupia)
[Corria per damunt els núvols]
(Ningú no el va veure caure, ningú no el va sentit agonitzar, reaparegué llençat a un solc, amb les mans damunt el pit)
(Li vaig tancar els ulls)
[La lluna era un vel]
(Semblava una ploma)
Publica un comentari a l'entrada