Ahir vaig anar a prendre cafè a la terrassa desde on es veu la torre del guaita dels núvols.
Hi havia uns treballadors muntant una columna (no els vaig ni preguntar perquè era) i, en conya vaig fer la foto tot pensant “mira, així es devia construir el Partenón”.
Avui hi he tornat i, oh sorpresa!, m’he trobat amb això:
7 comentaris:
La marededéu del Carme té tot una colla de connexions amb aquest blog:
És la patrona de la MªCarme, i una mica també de la Imma i de tots nosaltres, ja que des del segle III es venerava a la muntanya del Carmel (en hebreu “Carmel” vol dir.. jardí !! ) amb l’advocació de Verge Immaculada, Estel del Mar. Per això és patrona dels mariners, perquè tal com abans de que hi haguessin brujoles -o GPS- els mariners es guiaven per les estrelles, “de la mateixa manera la Mare de Déu ens guia –a tots nosaltres- per les aigües difícils de la vida cap al bon port de salvació que és Jesucrist” (paraules extretes d’una web citada més avall)
La muntanya del Carmel fou considerada des d’antic zona sagrada. En aquesta muntanya que hi ha al costat del Mediterrani, a Palestina, al nord d’Israel, fou on Elies i Eliseu van fer de les seves i, on diu la tradició que hi van començar un estil de vida contemplativa. Més endavant, cap al segle III s’hi van establir ermitans d’origen grec. Elies i Eliseu eren punts de referència per a ells.
La Bíblia ens relata la pregària d’Elíes des d’aquella muntanya i com fa veure al seu servent (no diu si era Eliseu) l’aparició d’un núvol petitó que ve del mar i que va creixent fins a portar una pluja abundosa que posa fi a una sequera gran que hi va haver en aquella època. Aquest nuvolet és considerat pels ermitans carmelites com un símbol o un anunci de la Mare de Déu Immaculada.
I, com que per aquests blogs de Déu s’ha parlat tant de núvols i nuvolets, no me’n se estar de copiar-vos el relat aquest:
«Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls i digué al seu servent:
--Puja i mira en direcció al mar.
Ell va pujar, va mirar i digué:
--No es veu res.
Elies va insistir:
--Torna-hi.
I així fins a set vegades. A la setena, el servent va dir:
--Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.
Aleshores Elies digué:
--Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t'atrapi el xàfec."
El cel s'anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. »
(I Re, 18, 42 – 45)
Les referències al Carmel son extretes de http://www.corazones.org/maria/carmen_virgen/a_carmen.htm i de http://www.corazones.org/espiritualidad/espiritualidades/carmelitas.htm, les de la Bíblia, com sempre, de http://www.biblija.net (secció catalana)
PS1: Gràcies per les fotus i el reportatge, Pere
PS2: He "adoptat" l'espai després de "!", Santi. El bon gust ho reclamava..
Ah ! (amb espai) tú els hi endollaves l´ordenador als mossens de Santpedor per tal de que fessin homilies inversemblantment documentades quedeixessin corpresos als feligresos ?, caram, caram !
No, no..
Als mossens de per aquí no els fa falta cap assistència per a les seves homilies, us ho ben asseguro.
Sí, però, que he insistit per aconseguir que tinguessin l'ordinador apunt i actualitzat. És una eina de treball amb la que fan molt bona feina.
---
Gràcies, Pere !
Del Santi, val la pena aprendre'n moltes coses. La tipografia també.
El fotut del cas és que arribarà un dia que, fixant-nos en la tipografia, no podrem saber qui ha escrit què..
Panteisme. L'undenosltres universal :)
Quan ho he vist, en Mingu encara no havia "penjat" el seu comentari i pensant en la magnífica seqüència que acabava de veure, m'he posat a escriue a en Jordi.
Ara, quan torno a la teva "entrada" veig que tot ha estat dit i crec que el més prudent serà callar
Els relats d'Elies sempre em fan estremir ( "Núvol meu, núvol meu, carro d'Israel..." )
Resumint: anava a felicitar-te per aquest magnífic relat teu, Pere, però ara "tinc la sort" de fer-ho per dos relats paral·lels ( "Una doble porció..." )
I dic resumint perquè encara em queda una altra cosa.
És una tonteria, però per a mi és molt important i, a més, "lliga" amb les teves imatges, Pere, i amb la imatge que demà ens donarà en Mingu
Es tracta d'aquest diàleg impersonal sentit de passada pel carrer:
— Joaquim !
— Mana'm ?
— Anem !
— On ?
— Cap a la Porta Daurada...
— a vinc, ja vinc !
Per acabar ( ja callo, ja callo ! ). Això de la puntuació és l'estil francès. Sempre he trobat molt elegant que hi hagués un espai en blanc abans-després del signe. El signe respirava i en funció de la intensitat de l'expressió agafava aire per a la seva exclamació o la seva interrogació... Amb tot si l'utilitzo és perquè en la pantalla de vegades passa desapercebut. No és el mateix "Ves i torna que ja veus!" que "Ves i torna que ja veus ! " En la segona versió, si fem servir la imaginació, podem percebre, si afinem l'oïda —"salutacions a tothom ! "—, podem percébrer dic, el to de la veu d'Elies i la cara de sorpresa-astoració-alegria-emoció d'Eliseu quan anava cap als bous
— Sí o sí ?
M'agrada que parlis del Carmel, Mingu !
Un dia jo també en parlaré. És una muntanya a l'ombra de la qual hi ha el carrer de les Camèlies
Encara hi ha ermites on em consta que s'hi feien aplecs de sardanes (a recuperar: les fotos teves, Pere, de les cobles)
En aplecs d'aquests es van aparellar totes les Bertran que coneixeu, llevat de la petita
Prop del cim de la muntanya —sempre hi ha nens que fan volar estels, sempre hi bufa el vent, sempre s'hi gaudeix d'una temperatura exquisida— n'hi ha una de preciosa (per a mi) dedicada a sant Miquel tot i estar sempre tancada
Del Carmel, per Pasqua, et vaig fer arribar el full de llaurer que coneixes, Mingu...
Tu ets tonto, tio.
Diu:—Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!
Perdona tio (tia): havia confós al Pare amb el nuvol !
Com diu Billy Wilder a "Con faldas y a lo loco":
¡ Ningú no és perfecte !
Publica un comentari a l'entrada