Us proposo una endevinalla: en aquest grup de xiquets, n'hi ha una que s'ho mira tot amb un somriure alegre i un xic murri. Qui és?, Pistes: dijous 17 nov. fa anys i fa poc que viu emancipada. Per molts anys!
es dificil amb tanta alegria! crec es la que es surt de la fila? si no fos per la pista que ens dona la mima,ningú o diria! pero jo que soc la padrina le clisat pel seu somriure!i are per acabar i fer-ho rimar no se que posar!ella acluca l'ull,aixó no rima pero FELICITAR-TA ES LO QUE VUY!!!!!!!!!!!!!!!
Ens ho has posat fàcil, eh Mima? Per a nosaltres encara més perquè aquesta és la imatge, el record que tenim de tu, Marta. Fa molt temps que no et veiem.
Moltes felicitats! i gràcies per estar atenta -potser observant amb una mirada semblant a la de la fotografia- al que aquí es diu. Com potser et podria dir l'avi Jaume: "això demostra una sensibilitat".
Un record per a la mare, que també és el seu dia. (Bé.. i el pare.. -que no se'ns enfadi.. però és que amb ell ja hi ha més intercanvi, oi?)
MOOOLTES GRÀCIES!! Padrina, tieta, Mingu, Isabel, molts records!!
Això de sortir a la pantalla, GLUBS!! Quines pessigolletes. Aquesta foto és molt genial trobo. No ho se si ja hi havia la Núrieta. No se veure l'edat que teniem, però porai porai. És feta a casa els mèstres oi? Quins records més xul·los!! Encara no sé perqué, això la memòria ja ho té, però el que tinc més present d'allí, és l'enrajolat del "carrer" de les casetes. Un empedrat irregular de lloses llises, era d'allò més emocionant anar-hi amb bici. L'avia sempre deia: - OJO, OJO!! I a una escala més exagerada, jugar per entre els espais de les rajoles amb cotxes de joguina...I encara més: Algun cop n'haviem aixecat alguna, i llabors saludavem la fauna que hi havia sota, que sovint apretava a correr per buscar un altre amagatall. Emocinant! Jo mateixa estic sorpresa del joc que tenien aquelles rajoles amb els cosins. Aquí, a la city, aquestes coses no passaven. Jo tamé vull felicitar-vos per aquest Blogg tan tant... més milllor... La veritat sigui dita, tan BEN PARIT, ostres!! Passo moooltes hores aquí a casa, a l'estudi, treballant amb l'ordinador... i ho agraeixo molt, de debò.
Quants anys deus fer? 27? 26? Ei! I què és això de que t'has emancipat??? Felicitats per això també!!!
Jeje quina foto eh? La mare s'està tornant especialista en coses d'aquestes últimament... quan menys t'ho esperes, pam! ja t'ha ficat una foto que ni recordaves que existia davant dels nassos, fa molta gràcia, de veritat...
La casa segur que és la dels mestres, però tot això de l'enrajolat i de l'avia, no en recordo res... El que si que et puc dir, d'algun dia que hi he anat últimament, és que ho he vist tot moooolt petit.
Buenu, que provi molt el dia i tota la resta de dies i molts records!
PD. Si avui vas a un concert d'un tal Calamaro, jo hi serè...
i vosaltres els tan joves parlant de recors-tresors! com agraim els NO TAN JOVES que ens refresqueu la memòria!personalment os dono gràcies per aquest regar el jardidetotselsjardins EL TAMBE VOSTRA JARDI!!!
Moltes gràcies ALBERTUS (Albert el cosí gran) Aquesta si que no ma l'esperava. Quina sorpresa! No hi vaig anar al concert de'n Calamaro. Això dels concerts s'ha "acabat" Vull dir aquells concerts que hi havia danar d'uniforme de botones JA JA (sort que no em vau arribar a veure) Aquest any ja no sóc a l'Auditori. Ara només em dedico a lo meu, que deu n'hi do!! Ara estic bastant per casa, per no dir mooolt! Ja vaig xerrar amb l'Uri per coses téscniques de feina i li vaig dir el mateix que et dic a tu, que en general va per tothoms. Accepto visites, només faltaria! Si mai baixes per aquí, em trobaras a Gran Via 498, 1b (entre Comte Borrell i Viladomat) Telèfon, 657059906. Mail, mart4p@yahoo.es Records a tots!
8 comentaris:
es dificil amb tanta alegria! crec es la que es surt de la fila? si no fos per la pista que ens dona la mima,ningú o diria! pero jo que soc la padrina le clisat pel seu somriure!i are per acabar i fer-ho rimar no se que posar!ella acluca l'ull,aixó no rima pero FELICITAR-TA ES LO QUE VUY!!!!!!!!!!!!!!!
Ens ho has posat fàcil, eh Mima? Per a nosaltres encara més perquè aquesta és la imatge, el record que tenim de tu, Marta. Fa molt temps que no et veiem.
Moltes felicitats! i gràcies per estar atenta -potser observant amb una mirada semblant a la de la fotografia- al que aquí es diu. Com potser et podria dir l'avi Jaume: "això demostra una sensibilitat".
Un record per a la mare, que també és el seu dia. (Bé.. i el pare.. -que no se'ns enfadi.. però és que amb ell ja hi ha més intercanvi, oi?)
MOOOLTES GRÀCIES!! Padrina, tieta, Mingu, Isabel, molts records!!
Això de sortir a la pantalla, GLUBS!! Quines pessigolletes. Aquesta foto és molt genial trobo. No ho se si ja hi havia la Núrieta. No se veure l'edat que teniem, però porai porai.
És feta a casa els mèstres oi? Quins records més xul·los!! Encara no sé perqué, això la memòria ja ho té, però el que tinc més present d'allí, és l'enrajolat del "carrer" de les casetes.
Un empedrat irregular de lloses llises, era d'allò més emocionant anar-hi amb bici. L'avia sempre deia: - OJO, OJO!! I a una escala més exagerada, jugar per entre els espais de les rajoles amb cotxes de joguina...I encara més: Algun cop n'haviem aixecat alguna, i llabors saludavem la fauna que hi havia sota, que sovint apretava a correr per buscar un altre amagatall. Emocinant! Jo mateixa estic sorpresa del joc que tenien aquelles rajoles amb els cosins. Aquí, a la city, aquestes coses no passaven.
Jo tamé vull felicitar-vos per aquest Blogg tan tant... més milllor... La veritat sigui dita, tan BEN PARIT, ostres!! Passo moooltes hores aquí a casa, a l'estudi, treballant amb l'ordinador... i ho agraeixo molt, de debò.
MARTA
Eiii cosineta!!! Moltes moltes moltes felicitaaaaats !!!!
Quants anys deus fer? 27? 26? Ei! I què és això de que t'has emancipat??? Felicitats per això també!!!
Jeje quina foto eh? La mare s'està tornant especialista en coses d'aquestes últimament... quan menys t'ho esperes, pam! ja t'ha ficat una foto que ni recordaves que existia davant dels nassos, fa molta gràcia, de veritat...
La casa segur que és la dels mestres, però tot això de l'enrajolat i de l'avia, no en recordo res... El que si que et puc dir, d'algun dia que hi he anat últimament, és que ho he vist tot moooolt petit.
Buenu, que provi molt el dia i tota la resta de dies i molts records!
PD. Si avui vas a un concert d'un tal Calamaro, jo hi serè...
PPD. Qui deu ser el proper? La Caterina potser?
Albert
i vosaltres els tan joves parlant de recors-tresors! com agraim els NO TAN JOVES que ens refresqueu la memòria!personalment os dono gràcies per aquest regar el jardidetotselsjardins EL TAMBE VOSTRA JARDI!!!
El proper... aniversari? o emancipament?
Moltes gràcies ALBERTUS (Albert el cosí gran) Aquesta si que no ma l'esperava. Quina sorpresa! No hi vaig anar al concert de'n Calamaro. Això dels concerts s'ha "acabat"
Vull dir aquells concerts que hi havia danar d'uniforme de botones JA JA (sort que no em vau arribar a veure) Aquest any ja no sóc a l'Auditori. Ara només em dedico a lo meu, que deu n'hi do!! Ara estic bastant per casa, per no dir mooolt! Ja vaig xerrar amb l'Uri per coses téscniques de feina i li vaig dir el mateix que et dic a tu, que en general va per tothoms. Accepto visites, només faltaria! Si mai baixes per aquí, em trobaras a Gran Via 498, 1b (entre Comte Borrell i Viladomat)
Telèfon, 657059906. Mail, mart4p@yahoo.es
Records a tots!
PD: en faig 27, un menys que tu oi?
MARTA
Moltes felicitats Marta de la teva tieta Maite. I benvinguda al blog. Esperem les teves intervencions amb molta ilu
i la nuria que fa la nuria? aviam si treu tambe el cap per aqui el blog! amb l'ordinador tan guai que li va comprar el santi!!!!!
Publica un comentari a l'entrada