Què és per a vosaltres la consciència ? Prohibit mirar al diccionari. Maite.
11 comentaris:
Anònim
ha dit...
Gràcies M.Carme per a penjar la meva intervenció al blog. L'hi he demanat aquest favor. La foto és d'ella quan diumenge, pel camí de les vinyes, anàvem a retrobar-nos amb la Mima, al Pla del Penedès. Un dia especial : la nostra cosina petita ens ha donat un fruit.
Bé, dons resurgeixo de les tenebres amb aquesta pregunta i a veure què surt.
Allà vosaltres amb la vostra consciència (això és per començar a provocar al personal)
Si us atreviu a respondre en pot sortir un BON TRACTAT amb aquest bé de déu de Bertranejos que som tots plegats.
No vull dir res sobre la conciencia, de moment, sino sobre la Carme. Bestial tia !!!!. M'has deixat de pedra. Quina imatge tant bonica, tant real !!!! ...Dificil dir mes coses .... encara que fos amb mes paraules. Xevi
Subscric absolutament el missatge del Xevi (-aquest quan treu el cap la borda, llástima que no ho faci mes sovint o es que diem moltes tonteríes-) Jo només volía preguntar si es tractava de consciéncia, Que es una amiga amb la que sovint ens veiem, en care que no fagi gaire cas de les seves indicacións, o de conciéncia, en quin supósit, es tracte de dues germanes;la bona, i la "mala",jo ja fa molts anys -seguint el teu símil- que em vaig casar amb la "mala", i es la única rel.lació que no he pogut abandonar
GPS son les sigles, en anglès, de "Sistema de Posicionament Global". Quan parlem d’un GPS, normalment ens referim a l’aparell que, fent servir aquest sistema, ens permet –tal com el que jo entenc que fa la consciència- saber en cada moment on estem situats. Això el GPS ho fa mitjançant uns mapes –els podríem comparar amb tot el que anem aprenent- que et deixen veure la teva posició i la dels llocs on vols anar. Les senyals que arriben a cada aparell, les emeten uns satèl·lits que sempre es mantenen al mateix lloc (es mouen a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la terra) i que ens serveixen de punts de referència. Potser aquests satèl·lits els podríem comparar als punts de referència vitals que a cadascú de nosaltres ens toca anar descobrint.
Aquest exemple del GPS més aviat descriu com entenc jo que funciona la consciència, però no explica quina cosa és la consciència. Això altra, si de cas, ho hauria de fer un filòsof..
O un sant. Sant Joaquim, posem per cas. La crida de la consciència de sant Joaquim, quan el sacerdot el va reconèixer i el va treure del temple amb indignació.
Afirmava que era un escàndol que un home infecund i incapaç d'augmentar el poble de Déu, presentés la seva ofrena a un Déu que havia posat damunt seu el signe de la maledicció.
La consciència de sant Joaquim quan, tocat per la infàmia, evita la freqüentació del zelots i es refugia amb els pastors al desert.
També nosaltres parlant sovint diem "la veu de la consciència"
La consciència dóna a entendre
La consciència obre
A la crida d'aquesta consciència que, com veiem, parla, ens correspon la possibilitat d'escoltar
Diuen que sant Pau s'enfadava molt amb els seus germans els jueus perquè eren incapaços d'entendre la paraula "pas" (oído, Totó, que tinc el teu diccionari grec!) Pas-pasa-pan: tot, el tot.
És per a tots —els deia enfurismat— la "salvació"
Tots: els uns i els altres, els bons i els dolents
Considerats en el tot, dos mil anys, deuen ser com un no-res, oi?
11 comentaris:
Gràcies M.Carme per a penjar la meva intervenció al blog. L'hi he demanat aquest favor. La foto és d'ella quan diumenge, pel camí de les vinyes, anàvem a retrobar-nos amb la Mima, al Pla del Penedès. Un dia especial : la nostra cosina petita ens ha donat un fruit.
Bé, dons resurgeixo de les tenebres amb aquesta pregunta i a veure què surt.
Allà vosaltres amb la vostra consciència (això és per començar a provocar al personal)
Si us atreviu a respondre en pot sortir un BON TRACTAT amb aquest bé de déu de Bertranejos que som tots plegats.
Apali, doneu-li a l'enviar tal com ragi.
Petons
Maite
DE RES MAITE!
PER A MI LA CONSCIÈNCIA ES L'AMANT DEL MEU COR,SOVINT ES TIRANT ELS PLATS PER EL CAP!
No vull dir res sobre la conciencia, de moment, sino sobre la Carme.
Bestial tia !!!!. M'has deixat de pedra.
Quina imatge tant bonica, tant real !!!! ...Dificil dir mes coses .... encara que fos amb mes paraules.
Xevi
Subscric absolutament el missatge del Xevi (-aquest quan treu el cap la borda, llástima que no ho faci mes sovint o es que diem moltes tonteríes-)
Jo només volía preguntar si es tractava de consciéncia, Que es una amiga amb la que sovint ens veiem, en care que no fagi gaire cas de les seves indicacións, o de conciéncia, en quin supósit, es tracte de dues germanes;la bona, i la "mala",jo ja fa molts anys -seguint el teu símil- que em vaig casar amb la "mala", i es la única rel.lació que no he pogut abandonar
GPS
QUE VOL DIR GPS?
GPS son les sigles, en anglès, de "Sistema de Posicionament Global". Quan parlem d’un GPS, normalment ens referim a l’aparell que, fent servir aquest sistema, ens permet –tal com el que jo entenc que fa la consciència- saber en cada moment on estem situats. Això el GPS ho fa mitjançant uns mapes –els podríem comparar amb tot el que anem aprenent- que et deixen veure la teva posició i la dels llocs on vols anar. Les senyals que arriben a cada aparell, les emeten uns satèl·lits que sempre es mantenen al mateix lloc (es mouen a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la terra) i que ens serveixen de punts de referència. Potser aquests satèl·lits els podríem comparar als punts de referència vitals que a cadascú de nosaltres ens toca anar descobrint.
Aquest exemple del GPS més aviat descriu com entenc jo que funciona la consciència, però no explica quina cosa és la consciència. Això altra, si de cas, ho hauria de fer un filòsof..
O un sant. Sant Joaquim, posem per cas. La crida de la consciència de sant Joaquim, quan el sacerdot el va reconèixer i el va treure del temple amb indignació.
Afirmava que era un escàndol que un home infecund i incapaç d'augmentar el poble de Déu, presentés la seva ofrena a un Déu que havia posat damunt seu el signe de la maledicció.
La consciència de sant Joaquim quan, tocat per la infàmia, evita la freqüentació del zelots i es refugia amb els pastors al desert.
També nosaltres parlant sovint diem "la veu de la consciència"
La consciència dóna a entendre
La consciència obre
A la crida d'aquesta consciència que, com veiem, parla, ens correspon la possibilitat d'escoltar
Doncs jo, una vegada vaig sentir algú que deia:
"No és veritat que tinguis cinquanta anys.
TU ja NO HO POTS dir això.
Tu saps coses, tu saps moltes més coses.
Tu com a mínim tens dos mil anys"
—Au va! Passa d'aquí! Amb una consciència de totes les coses que han esdevingut en dos mil anys és impossible de sobreviure
Diuen que sant Pau s'enfadava molt amb els seus germans els jueus perquè eren incapaços d'entendre la paraula "pas" (oído, Totó, que tinc el teu diccionari grec!) Pas-pasa-pan: tot, el tot.
És per a tots —els deia enfurismat— la "salvació"
Tots: els uns i els altres, els bons i els dolents
Considerats en el tot, dos mil anys, deuen ser com un no-res, oi?
Publica un comentari a l'entrada