I PARLANT DEL CISQUET, ¿ RECORDEU ON ÉREU I QUÈ VÀREU FER I COM VÀREU REBRE LA NOTÍCIA DE LA SEVA MORT ?
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Era a Castellgalí, fent de mestre. Em vaig despertar i vaig posar la ràdio (un transistor-despertador) de manera que érem 4 al llit: l'Imma, l'Albert (de 6 mesos), la ràdio i jo (formàvem un equip molt ben avingut, encara que l'Imma, a vegades, tenia gelos de la ràdio). Confirmàven que Franco havia mort. Cap cosa especial, feia dies que esperàvem que estirés la pota. M'ha quedat el record del llit, la calidesa dels llençols i el transistor enganxat a l'orella per no despertar la família. Cap celebració especial. Desitjava canvis, però ja me'ls imaginava: "dentro de un orden" tal com ha passat; en aquestes coses tendeixo a ser realista.
Jo ho varec viure juntament amb l’Isabel aquell any varem viure a Barcelona cada dos per tres canviàvem de pensió fins anar a parar a Casp don varem fer del despatx el nostra refugi! A igual! Pendents de les noticies , aquell matí ens va despertar la ràdio dient “franco ha muerto” fuaaa crec va ser l’únic dia que ens varem aixecar fent el minut heroic! I d’aquí a fer la bossa i apamanela FESTAAA!!!!!
3 comentaris:
Era a Castellgalí, fent de mestre. Em vaig despertar i vaig posar la ràdio (un transistor-despertador) de manera que érem 4 al llit: l'Imma, l'Albert (de 6 mesos), la ràdio i jo (formàvem un equip molt ben avingut, encara que l'Imma, a vegades, tenia gelos de la ràdio).
Confirmàven que Franco havia mort.
Cap cosa especial, feia dies que esperàvem que estirés la pota.
M'ha quedat el record del llit, la calidesa dels llençols i el transistor enganxat a l'orella per no despertar la família.
Cap celebració especial.
Desitjava canvis, però ja me'ls imaginava: "dentro de un orden" tal com ha passat; en aquestes coses tendeixo a ser realista.
Jordi
Be,be,be, aixó s´está tornant grandiós!
Jo ho varec viure juntament amb l’Isabel aquell any varem viure a Barcelona cada dos per tres canviàvem de pensió fins anar a parar a Casp don varem fer del despatx el nostra refugi!
A igual! Pendents de les noticies , aquell matí ens va despertar la ràdio dient “franco ha muerto” fuaaa crec va ser l’únic dia que ens varem aixecar fent el minut heroic! I d’aquí a fer la bossa i apamanela FESTAAA!!!!!
Publica un comentari a l'entrada