Recordo a la calor de l’estiu, una pujada al PuigGraciòs i al Castell del Bertí. Jo, allà de peu a la plataforma de la Vespa, les mans al manillar de la moto -com un “guaita” dintre d’una bota pujat al pal major- l’aire calent escalfant-me la cara i rialla tatuada a la mateixa: velocitat i felicitat que provoca “l’anar amb moto”.
Santi, no tindràs una foto d’aquell record!!! Vull dir de la Vespa...
Bon cap de set-mana!
PS: els divendres al matí són endofinòmics, no?
7 comentaris:
Uri, del cobriment de cor que m'ha agafat, per poc no ho explico
Ara, encara estic sota els efectes del xoc
Espero reaccionar aviat ("refer-me") per trobar paraules d'agraïment per una evocació com aquesta teva
ES MARAVILLOS! HIP HIP HURRA URI!!
magnífica! m´en recordo d´haver parlat amb el Santi ell dalt de marsupilámica vespa, i en la foto no es veu el recurregut de la cua!
A la familia hi ha moltes hist`ries de vespes, la Mª Carme ja va penjar una vegada la caricatura amb vespa del pare.
I de la Harley d´en Santi, en teniu fotos?
Uri, encara no m'he refet de l'ensurt.
Només per dir-te que no, no en tinc cap de foto, però que l'evocació i la imatge que has construït val més que qualsevol
T'haig de dir que a primer cop de vista vaig pensar que era la mateixa moto (així doncs, al blog passaven prodigis)
A segon cop d'ull vaig pensar (cal tenir present que estava pres per l'ensurt i no vai llegir amb deteniment el text) que era la d'algú que l'havia pintada igual
En tercer nivell, ja mentre sopava, vaig recordar la Maite: "L'Uri sempre em pilla" i no va ser fins aleshores que vaig admetre la possibilitat que n'havies fet una amb el Photoshop, molt ben feta, tot sigui dit
Com sigui, però, que encara estic sota els efectes del xoc emocional no em veig en cor, encara, de respondre a paraules que els experts en bertranologia jutgen com molt poètiques:
"...la calor de l’estiu, una pujada al PuigGraciós i al Castell del Bertí. Jo, allà de peu a la plataforma, les mans al manillar de la moto —com un “guaita” dins d’una bota pujat al pal major— l’aire calent escalfant-me la cara i la rialla tatuada a les galtes: la meravellosa velocitat, la meravellosa felicitat de “l’anar amb moto”
No és una vespa, però porta un marsupilami...
http://www.flickr.com/photos/quepassapelcarrer/64814863/
Uri, ens has pillat a tots. Molt bona aquesta !!. Quina alegria. Sabeu, al dibuix de la Marta Pau vaig veure un marsupilami i em vaig recordar de la vespa del Santi. I, us veig a tots dos, Santi i vespa, amb un corro de gent al vostre voltant, a la pista de tenis de l'Ametlla. Però quin temps, quina Bertranada !!. Moltes gràcies a tots per ser com sou, així de brillants !!. Et comprenc, Santi, el xoc és bestial..ves refent-te.... que hem de seguir..............petons a tots i totes
Què vol dir endofinòmics ?
Publica un comentari a l'entrada