En la guitarra escullo el camí
un milió de gent en una sola corda
i en ella, jo, del tot, d’aquella manera que tant em caracteritza
cert, incert, violent i delicat, zum-
zum zumzeig de la guitarra blava
abans del compàs de canvi
quan entre jo i el model que he triat ja no s’hi interposa res
quan poso el lleó en el llaüt
quan la mateixa guitarra em sorprèn
—Bon aire, bon amic, que avui hi ha idees !
6 comentaris:
OSIGUI QUE FENT NÚMEROS VINDRIA A SER 6 MILLIONS DE GENT AMB TOTES LES CORDES NO?
ARREL D'AQUETS POEMAS BLAUS,HE PENSAT QUE JA PODRIEM COMENSAR A TREBALLAR LA "FLOR" D'AQUEST NADAL!!!! AVIAM SI AQUEST ANY L'ACABEM AVANS DE PASQUA!!
Bien!. Un milió de gent -persones- en una sola corda. Aprofito per recordar que avui, molt nerviosa, la MªCarme estrena feina (feina administrativa en una oficina d'una empresa constructora, a Manresa). Tant de bò hi estigui de gust (i calentona, ara que comença el fred).
També aprofito -una sola corda- per copiar un text del nostre bisbe de Vic que, per si no ho teniem del tot clar, ens diu això:
«hem de manifestar la nostra solidaritat i suport a tots els immigrants que arriben o volen arribar al nostre país. La solidaritat s’ha de manifestar també amb fets concrets, com la defensa dels seus drets, l’ajut en les realitats bàsiques de menjar, vestir i viure dignes, el pagament de salaris justos, i tot el que signifiqui una inserció en la nostra realitat cultural i social. Els murs i les tanques, les patrulles i les devolucions als seus països no sembla que siguin ni les úniques ni les millors solucions. Cal exigir als nostres governs unes legislacions adequades que respectin les persones, les seves vides i la seva dignitat. Hem de reconèixer tots que els grans problemes que originen els moviments migratoris són generalment de caràcter econòmic i tenen la seva arrel en la injusta distribució de les riqueses, del desenvolupament i del benestar. Els qui vivim en la rica Europa i en el «Primer Món» no podem pensar de viure amb el grau de benestar i desbaratament que portem, i pensar de recloure’ns sense compartir els béns amb els més pobres. La injustícia és la causa primera de la violència.»
(...)
«..hi ha un sol Déu, una sola humanitat, un sol món (..i una sola corda :). Des d’aquesta afirmació, la Doctrina Social de l’Església ens recorda el doble principi bàsic, el dret a emigrar i el dret a no haver d’emigrar.»
Si us passo aquest text és perquè a mi em va passar que, quan vaig veure el que estva passant a França, em va entrar un dubte que aquest text, aparegut al full diocessà de diumenge, em va ajudar a resoldre.
i en l'ordinador al programa que fan sevir per la contabilitat que no recordu quin es,la noia m'estabe explicant i em diu:" are surts per la porta "(i ha una porteta al programa pe sortir) i jo vaic i li demano per quina? i li he senyalat la del programa de l'ordinador i la de sortir al carrer! jajajaja i ma dit que la de sortir al carrer que no,que fins a la 1!! jajajaja i jo he deixat el meu cos a dintra pero la meva ment ha marxat per la porta al carrer! jajajaja i jo em pregunto :perque hi han feines tan poc creatives? perque la gent s'empenya a no ser feliç?
"Feines tan poc creatives" That is the question.......que jo em pregunto sovint. La felicitat no ve de fora, ve de dins d'un mateix; la creativitat ....molt potent en tu i més persones com tu (estimats cosins tots nosaltres)la portes dins...però sabràs amidar el dilema i trobaràs la solució; un dia la trobaràs....no tinguis pressa. La consciència desperta sempre a una o altra hora.
ei, què passa gent !! no escriviu tant, eh ? aneu de culin ??? sí o què ?
Joan Damascè va ensenyar que donem el nom de Lloc de Déu a aquell lloc en el qual hom experimenta físicament o mentalment la seva acció.
Un punt qualsevol de l’exterior, per tant, mitjanament abandonat de Déu pot esdevenir el lloc de l’un-mateix veritable a poc que ens hi abandonem.
He estat pensant "tot el rato" en això per a tu d'ençà que em vas dir que tenies feina nova.
Potser ha estat arran del meu —també— "canvi de cambra" però pensava: no es tracta tant d'un canvi de feina o de cambra... en el fons es tracta d' "aquell lloc en el qual s'experimenta física, mental o imàginàriariament" allò essencial.
I també, potser, perquè aquestes paraules em recorden la imatge del príncep budista aquell —"Per l'Ignasi"—: ell fa cara d'haver trobat aquest lloc. O no?
Molt bona Uri, i què ???? jajaja...sabia que picaries i potser això et faria parlar,jaja. Ho has fet i m'ha fet riure molt...
Pels que no esteu entenent res, l'Uri quan et vol fer parlar diu : "I què, Maite"...i, una, que no pot estar muda, pica com una sardina en una barca de cèrcol (ei que ja començo a parlar de barques, eh, Pere ???? i Xevi ??? i tots i totes !!..escalfeu motors que la barca "La Balena" arrenca, vinga que anem a fer un tour....
Doncs això és el que fa l'Uri...i després de xerrar t'adones que t'ha fet caure en la trampa...i penses però que tonta...aquí gastant saliva, per no defraudar les espectatives, i potser, perquè sempre trobo que hi ha alguna cosa de què parlar, i ell tant tranquil escoltant -o no-.
jajajjajajajaja
I,què ? cosins i cosines ...
Publica un comentari a l'entrada