he buscat al globe ( que n'hi dic jo) sant carles borromeu,i sols m'ha surten que campanes! no se si te algo a veurer amb el sant?¿ pero aprofito per DONAR CAMPANADA AL BLOG!!
he donat toc de campana fora de temps! ja que segons germana i filla dels santorals diu que sant borromeu es demà! pues vinga felices vigiliessssssssss!!!!
Ja no recordava aquella església, Mima. Algú recorda quins batejos i coses així hi vem fer allà?
Carles cosí, t'anava a enganxar a la campana, ja que la MªCarme li ha posat, una cançó de Bob Dylan de campanes; podia ser "Chimes of Freedom" o "Ring Them Bells".. Però m'he recordat del que ens va passar aquest estiu a Saint Lary. Ja us vaig explicar que vem quedar mig commocionats al escoltar, per sorpresa, una persona que va venir allà a cantar. El seu nom era Laurent Grzybowski.
En sortir de la missa vem comprar un CD dels 5 o 6 que en tenia editats. A la tauleta on els venien hi havia un fill seu, potser de la edat de la Júlia o una mica més gran. Li vem demanar quin disc era el millor, el que li agradava més a ell, i ben convençut ens en va ensenyar un de color vert i va dir:
-aquest! ..és que hi canto jo!
Al tornar a casa el vem poder escoltar i estava força bé, però era una mica "decepcionant". El que a l'església ho va cantar amb l'únic acompanyament d'una guitarra i un piano elèctric, allí hi era enregistrat amb força més instruments: un petit desastre..
Però es salvava una sola cançó. La última. La que havia gravat amb els seus tres fills i una guitarra, i que -si hi ha sort- podeu escoltar clicant a la campana de la MªCarme.
Allò em va fer pensar que el millor per a nosaltres els que hem de fer de pares, ho tenim en els fills. Records especials, doncs, a les 3J.
salutacions a tothom tinc la fusta per construir un violí i una guitarra , espero que en breu poguem valorar i fer une criticar idi com valorar l'ácustica que ens ofrira aquest nou artil.lugi.ben vinguts al mal -doida. Nasi
Recordo moltes coses d'aquella esglèsia, però el que ara primer em surt d'escriure és el bateix de la Marta Estrda que li sóc padrina. No recordo els anys que tenia però feia pocs díes que m'havia tallat el cabell a lo "chico", recordeu que era moda?Donçs bé,tot i amb la meva timidesa de a les hores n'estva contenta, però a la tía Merçè o sigui la mare de la criatura em va fer una BRONCA, que ja no vaig fer rés més de bo tot i que em semblava estar vivint un dels aconteixements + importants de la meva vida, segurament no devía estar prou guapa per ser padrina no sé...no sé...
I molts fets més...apendre catequesis abans de la comunió, la comunió,l' enterament de la iaia conxita, tot i que no hi vaig anar,l' enterro de la mare de la Rosa Balaguer,l' enterro de l'avi Josep...mises i més mises, en fí recods i molts record com he dit abans.
8 comentaris:
he donat toc de campana fora de temps! ja que segons germana i filla dels santorals diu que sant borromeu es demà! pues vinga felices vigiliessssssssss!!!!
St.Carles Borromeu, era el patró de l' esglèsi de davant dels pisos de St.lluïs 88, QUINS RECORDS...Per mooooolts anys Carlesdelmòn.
mima
Felicitats Cerles pare i Carles fill!!
Ja no recordava aquella església, Mima. Algú recorda quins batejos i coses així hi vem fer allà?
Carles cosí, t'anava a enganxar a la campana, ja que la MªCarme li ha posat, una cançó de Bob Dylan de campanes; podia ser "Chimes of Freedom" o "Ring Them Bells".. Però m'he recordat del que ens va passar aquest estiu a Saint Lary. Ja us vaig explicar que vem quedar mig commocionats al escoltar, per sorpresa, una persona que va venir allà a cantar. El seu nom era Laurent Grzybowski.
En sortir de la missa vem comprar un CD dels 5 o 6 que en tenia editats. A la tauleta on els venien hi havia un fill seu, potser de la edat de la Júlia o una mica més gran. Li vem demanar quin disc era el millor, el que li agradava més a ell, i ben convençut ens en va ensenyar un de color vert i va dir:
-aquest! ..és que hi canto jo!
Al tornar a casa el vem poder escoltar i estava força bé, però era una mica "decepcionant". El que a l'església ho va cantar amb l'únic acompanyament d'una guitarra i un piano elèctric, allí hi era enregistrat amb força més instruments: un petit desastre..
Però es salvava una sola cançó. La última. La que havia gravat amb els seus tres fills i una guitarra, i que -si hi ha sort- podeu escoltar clicant a la campana de la MªCarme.
Allò em va fer pensar que el millor per a nosaltres els que hem de fer de pares, ho tenim en els fills. Records especials, doncs, a les 3J.
salutacions a tothom
tinc la fusta per construir un violí i una guitarra
, espero que en breu poguem valorar i fer une criticar idi com valorar l'ácustica que ens ofrira aquest nou artil.lugi.ben vinguts al mal -doida.
Nasi
Recordo moltes coses d'aquella esglèsia, però el que ara primer em surt d'escriure és el bateix de la Marta Estrda que li sóc padrina. No recordo els anys que tenia però feia pocs díes que m'havia tallat el cabell a lo "chico", recordeu que era moda?Donçs bé,tot i amb la meva timidesa de a les hores n'estva contenta, però a la tía Merçè o sigui la mare de la criatura em va fer una BRONCA, que ja no vaig fer rés més de bo tot i que em semblava estar vivint un dels aconteixements + importants de la meva vida, segurament no devía estar prou guapa per ser padrina no sé...no sé...
I molts fets més...apendre catequesis abans de la comunió, la comunió,l' enterament de la iaia conxita, tot i que no hi vaig anar,l' enterro de la mare de la Rosa Balaguer,l' enterro de l'avi Josep...mises i més mises, en fí recods i molts record com he dit abans.
Imma
NASI, NASI OOOOOOhhhhhh QUE BÉ.
Mentre estava escrivint, tú també ho feies...guai!!!!!
QUINA AL.LEGRÍA IGNASI!!!
PETONS
MIMA
POTSER ALGÚ HA SENTIT CAMPANES???
felicitats!
Publica un comentari a l'entrada