Perquè l’oïda submarina es cregui la veu estimada, aquesta haurà de repetir el seu missatge centenars de vegades — tot i que les repeticions, per a les mares suficientment bones, són tan fàcils de repetir que és molt senzill, per a una oïda fetal prou sol·lícita, de reconèixer de nou la mateixa vibració que torna sempre com si el fetus la sentís per primer cop.
Nota la intenció i això l’alegra.
Aquí, la repetició, és el nervi de la felicitat. El guspireig de la veu de la mare just abans que ella aparegui davant dels seus ulls, prepara a l’infant en la seva recepció al món.
És tan sols després d’escoltar la salutació més íntima que el nadó s'empolaina del tot davant l’avantatge insuperable de ser ell mateix
promesa
infinita
3 comentaris:
Soc inmentsament feliç de veure que has viscut així les coses, i d´admirar i gaudir de que tinguis el dó de dir les coses així.
Quan l’oïda fetal s’escolta en aquest seu espai sonor que aviat prendrà el nom de mare avança en els esbossos decissius de la seva subjectivitat motriu i musical
És per la música de cambra que els nadons vénen al món !
La inconmensurable cambra de la verdadera música.
Jo sempre explico anécdotes, una manera de veure el sentit que tenen els fets que no tenen sentit.
Sempre, eltemps que vam estar mes o menys junts, quan era l´aniversari de la mare feia un petit regal a la mare i a la filla, i, quan era el de la filla, feia un petit regal a la filla i a la mare.
Per la experiéncia de la maternitat (en aquest cas no hi havía preséncia de pare), els aniversaris es creuan, s´identifiquen, es fonen en una íntima cel.lebració indisolublement compartida.
Publica un comentari a l'entrada