Mira tio a mi no
em vinguis amb ro-
manços de poeta tro-
nat. En el sol dels guita-
rristes no hi ha ombres. De
dia es desitja de nit se somnia
I això és tot ! Ho veus ? No hi ha
ombres en això. Per a nosaltres, els
blaus, la terra és llisa, és simple sense
ombres, comprens ? Mira tio, què vols que
et digui...
—en aquest punt la tonada es va tornar espai—
La poesia ?
No ser part del sol ?
Romandre allunyat d’ell ?
Conformar-se a dir que és misericordiós ?
Saps ? És com quan les cordes de la guitarra estan fredes...
Pas du tout !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada