música de guitarra blava en un dia verd per a un blog verd (pintat per la Mª Carme)
L’Ignasi inclinat damunt la seva guitarra.
Un cosí meu. El dia era verd.
Li diguérem: «Tens una guitarra blava:
no toques les coses com són»
L’Ignasi ens va dir: «Les coses com són canvien
en una guitarra blava»
Aleshores exclamàrem: «Ara ho entenem! Toca, toca’ns
un d’aquests aires més enllà de nosaltres
que sigui nosaltres mateixos !
Un d’aquests aires màgics amb la guitarra blava,
un aire de les coses exactament com són !
5 comentaris:
Gràcies, Nasi !
...per algo NO es CASUALITAT de que el color BLAU ES PRIMARI!
— És preciós Maria Carme !
D'això se'n diu "estar a l'altura"
Estar a l'altura, efectivament, entre altres coses, de la mirada que avui d'una manera especialment intensa ens veu. Crec que a ella li agradaria molt !
Moltes gràcies !
—Apa, Nasi, pots estar content !
és un bonic egal, com el poema
Hola Nasi
Quina guapada! La poesia i l'aquarel·la..
Encara hi faltaria, Uri, un "punxeu aquí" des del que hi podéssim sentir algun rasgueig de "soleà" -o de blues- tocat pel Nasi.. o per tú!
Publica un comentari a l'entrada