dilluns, 14 de novembre del 2005

La Wendi i el Josep

Wendi-Josep-i-mare-Wendi



Avui és un dia especial: fa un any i mig menys nou dies que el Josep i la Wendi van junts!! Em sembla que no ho deien, però tenien ganes de sortir al mundialment famós TOTSELSJARDINSDELMÓN..

Fixeu-vos com, encara que la fotografia va ser feta a plè estiu, tenien la pell ben blanca. Es que es van passar tot l'estiu treballant. Sort que la mare de la Wendi alguna vegada els treia a passejar com el dia de la fotu :)

Segurament aquest any acabaran els estudis i podran fer el seu niu.

Petons, Wendi i Josep. I felicitats pel vostre aniversari-i-mig-menys-nou-dies!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Un dels grans avantatges de la bertranologia és que ensenya a comptar el temps per periodes d'any-i-mig-menys-nou-dies.

Quina sort teniu els Bertran. Nosaltres els del comú dels humans ens hem de conformar amb un pelat "any". Aburridíssim. Tristíssim. A més, no es presta a les equivocacions tan divertides que és el vostres cas. Vosaltres sí que us ho passeu bé !

Adquiriu temps que és com dir: adquiriu humanitat i no sé si ho sabeu, però diuen que això és cosa de poetes. aquella mena de saltimbanquis que fan anar el temps com volen amb les seves mans

Parlant de prestidigitadors hi ha una pregunta que sovint em faig: Algú recorda el "nom de guerra" (el nom de mag) d'en Pitu ?

Josep i Wendi, em comprometo a aprendre aquesta ciència de comptar per any-i-mig-menys-nou-dies i d'aquí a cinc-cents-trenta-vuit dies i mig tornaré a felicitar-vos si Déu vol

Per molts anys-i-mig-menys-nou-dies !

Carme ha dit...

per molts anys-i mig-menys-nou-dies-i menys ja unes horetes!

Anònim ha dit...

Wendy i Josep
que gran és fa la familia a mida que us aparelleu.
ÉS FANTÁSTIC!!

Per molts anys i petons
mima

Uri ha dit...

Cuando el amor llega así de esta manera uno no tiene la culpa. Quererse no tiene horario ni cita en el calendario cuando las ganas se juntan. Caballo le dan sabana porque esta viejo y cansado Pero no se dan de cuenta que un corazón fatigado ...

Aaaay!!! caram¡¡¡ I que, joves. I que...

F E L I C I T A T S !!!

Anònim ha dit...

Uri !
Que no decaiga !
Jo em pensava que allò del sonet de Maite era tan sols un dir, però ara veig que anava equivocat
Repeteixo: que no de-caiga !

Pere Manubens ha dit...

felicitats, nois!