La guitarra i jo som u, som una sola cosa — pom pom
un trèmol de no res a una corda i ja em teniu despert tota la nit, aquest
meu incorregible no saber
on començar ni acabar ni quan escollir d’entrar en
la melodia pom
pom
no és el sol ni són els dits són les quadernes de la guitarra considerada com a vaixell de la gran
navegació
no és cap arpegi
és la posició dels nervis — les
quadernes dels meus nervis en un motlle de persona —la
guitarra— una cobertura, les quadernes de la cobertura per al vent
tan sols per al vibravent
és el lleó mateix bramant
a les mateixes cordes com quadernes i no
cap lleó emmudit dins de cap pedra de no res
3 comentaris:
Que bé hi va, a sota, la imatge i el text del Pere. És com allò dels astròlegs que en diuen, alineació d'astres?
Aquesta vegada ha estat la imatge la culpable del poema
Un no queda indiferent davant d'imatges com aquesta
Imatges com aquestes "tomben"
Deu ser per això que en Pere és tan triganer a l'hora d'organitzar les seves imatges: per pudor a no deixar-nos "tombats" a tots per terra
O no?
SÍIIIIIIIII,I TANT QUE TOMBA...
Publica un comentari a l'entrada