Un del gremi

Un dia vaig fer una cançó
d’una frase que vaig llegir a un paper
rebregat a terra. Al fang,
aquest fragment de pàgina,
va ser com un missal per aquell noi que, aleshores, era jo
l’escolar afamat-d’un-sol-llibre
el llibre verdader — o menys:
d’una pàgina o
menys: d’una frase, aquella frase
que va donar títol a la tonada que ja coneixes,
aquelles paraules volant — la gavina de la vida, aquella frase llatina curulla de saber pregon: un
missal per a la meva cançó que s’hi amagava — va ser com trobar-me amb l’ull d’aquesta gavina i dubtar, no de l’ull, sinó de la seva alegria, però
jo toco i punt això és el que penso
pensa un del gremi blau