dimecres, 16 de novembre del 2005

molta aigua

moltaigua


Que no senti precedent

Per aquesta vegada els del blog li ho permetem. En el ben entès, és clar, que no senti precedent. Tan sols perquè falta un dia perquè neixi. Tans sols per això, publiquem aquest dibuix de la Marta que representa el seu pare requerit per una emergència.

Resulta que un dels celoberts de l'edifici s'estava inundant.

—Hummm, això són els dipòsits.

Jo que em canvio, jo que em calço, jo que prenc eines, jo que busco llanternes, jo que me'n pujo corrents (834 pisos. No us podeu imaginar).

Representa aquest dibuix, com dèiem, al pare, al quartet dels dipòsits del terrat, sota una fuita immensa d'aigua, provant de tancar aixetes fins que el xàfec va minvar.

Un xàfec semblant al de la manguera que ens explicava el dia del seu aniversari.

Segur que el pare, mentre era dalt, ho recordava això.

El pare recordant el seu xàfec, el pare recordant el seu bateig...

4 comentaris:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Total desacord amb el que es diu del "precedent": tan de bo senti precedent!!

També ho dic a la Mima, respecte de la indicació de que no tan sols hi ha metges: que no se’ns tallin..!, que som una colla de vells antiquats (- menos, eh, menos!) i dóna molta alegria que fiquin cullerada la Marta, o l’Albert, o.. o? (Josep, Wendi, baixeu!!)

Anònim ha dit...

MAGNÍIIIFIC !!!!!

SANTI L'AIGUA I TÚ DIRIEM QUE TENIU UN "BON ROTLLO"...no?

mima

Carme ha dit...

un xàfec de pes per atú santi a cada aniversari de la marteta! jajaja cada any en dia 17 d'aquest mes et cau una galleda d'aigua a sobre! jajaja ànimitus santi! que ets de tots el bertran el que te mes PAU i JOVE L'ESPERIT!
i el dibuix una xulada!

Anònim ha dit...

és en aquest dibuix que el marsupilami em va recordar la vespa del Santi