!!! La primera dormida a bordo ¡¡¡¡¡ ...... va ser el Dito.....
Des de fa tres dies he començat a vestir la proa (part de davant per els terrícoles) i allà las formes corbes s’accentuen i fan que t’hagis de trencar molt el “ tarro “ per aconseguir folrar be les parets, has de fer un munt de plantilles amb llistons abans de tallar els panels de fusta definitius
.... tot son formes irregulars...
La primera foto
es mostrar-vos el petit caos que tinc muntat......i per davant del suport del pal major es veu l’interior de la proa encara sense llitera.......
Ahir, diumenge.... vaig estar folrant parets de la cambra de proa i vaig construir una llitera a la banda de bavor (esquerra per els terrícoles)..... a mig dia el Dito va venir al barco no se be si amb intencions de ajudar-me o només valorar els progressos... el fet es que li va agafar un atac de son d’aquells que agafen als estudiants a qualsevol hora , i amb l’excusa de provar la llitera es va estirar i va quedar clapat a l’instant.... jo vaig aprofitar per fer la foto històrica
des del “tambucho” (obertura que hi ha a coberta a mode de finestra del sostre) de proa.....
La dormida va durar uns tres quarts d’hora i al despertar el tio estava feliç
........no s’havia assabentat dels meus dels meus sorolls tallant fusta i polint-la..... Va ser la primera dormida al barco ..... a deshores , però històrica !!!!!!
Per la tarda vaig seguir treballant fins que es va fer fosc
i ja no m’hi veia prou be a la llum dels fanalets.....
Quan recollia per marxar, desprès de un dia de feina profitós e HISTÒRIC , al anar a tancar els portillos (finestres) del camarot de proa vaig veure la lluna saludant-me
i vaig pensar que us ho explicaria ..... el Pitu ja ho sap.....
Xevi
4 comentaris:
FUAAAAAAAAAAA!! XOCALAAAAAAA!!!!!
Vet aquí la barca.
Vet aquí la que un dia va ser una promesa d’esdevenir l’objecte d’un cant: aquest.
Sóc una imatge sonora, diu la barca, un esclat en vers, una impulsió ditiràmbica expressada des dels començaments, quan era cantat allò que jo podia ser: això que veieu. En tant que resistent al descoratjament marxo cap a una posada en música constantment actualitzada, com s’esdevingué amb Ulises i les sirenes.
¿ Sabia Homer que la paraula «corda», en grec, és gairebé el mateix que la paraula «sirena» ?
¿ Sabia, per tant, que contra els lligams que ens atrapen, només una altra mena de lligams ens poden ajudar ?
aeikwir
"En tant que resistent al descoratjament".. Ja ho pots ben dir!. La MªCarme, la Isabel i jo, fa molts pocs dies vem poder veure de prop el que veieu a les fotus i us podem assegurar que és una brutalitat la feina que hi ha feta.. i la que queda per fer.
Enhorabona!
(Quan vem venir em va quedar el dubte de com t'ho devies fer per preparar les plantilles. Ara ho he vist a la fotografia)
el viatge a Itaca comença per constrïr la barca.....
Publica un comentari a l'entrada