Ja ho sabeu que tenim espies?

M’explico. Ahir va venir a dinar a casa la Marta (la Martetangeleta del meu anterior relat). Li vaig dir: «—Per cert, tu que en saps d’informàtica, et volia demanar un favor: que em baixessis una cançó. Veuràs. Dissabte vaig anar a veure els avis a Segur i mentre m’estava esperant, en el moment que començava a sortir el sol, per Ràdio Nacional, van tocar...» I ella va dir: «—Zorba el grec». I jo: «—I tu com ho saps?» I ella (crec que es va enrogir de galtes): «—És que ho he llegit al blog» I jo (para mis adentros): «—Tierra trágame» I ella: «—És veritat que et vas posar a ballar?» I jo (crec que vaig enrogir de galtes): «—Oh, i tant! —Tu no ho hauries fet ? » (Silenci dens en el transcurs del qual vaig pensar que allò que ella no sabia era amb qui havia ballat..., oi Pitu?)

Així que ja ho sabeu, Blogers-Un-A-Bertrans: encripteu-vos ben encriptats! Els vostres fills poden ser un espies molt perillosos. Poden descobrir allò més íntim de vosaltres mateixos. Un perill molt gran