Parlant d'àngels...

A la pregunta de com són els àngels en Joan em respongué ahir, a Santpedor, amb els dibuixos que podeu contemplar. Em va dir: «Véns aixi

i te’n tornes així».

Jo vaig pensar en la furgoneta groga. Venia d’una manera i efectivament me’n tornava de l’altre. Plena, molt ple de capses i d’altres coses precioses que no diré, i llarga, llarguíssima. I quan ja em va fer l’efecte que havia comprès, en Joanet encara va insistir i va fer el segon dibuix

mentre em deia: «Qui es pregunta per l’àngel, ja és àngel. Ho entens això ? I em va plegar i desplegar l'altre dibuixet amunt i avall, unes quantes vegades.

Com a conclusió del meu molt gratificant viatge —no us en diré res més per a no cansar-vos: no us parlaré ni del verd intens, roent, de tots els arbres d’ahir, ni de la plana immensa, una gran clariana, enmig del la qual hi ha els de Santpedor. Ni d’uns croissants fets de pa d’àngel que si en compres quatre en regalen un. No us parlaré tampoc de quatre mans també d’àngel remenant soft i hard com qui prepara el més saborós pastís del món —a jutjar pels resultats i m m e d i t a s de la destinatària, ho havia de ser molt, de bo. No us parlaré de la veu en "off" d’en Pere —un Pere. No us parlaré tampoc que els d’allà se saluden amb grans abraçades i petons, una mena de poble com els de l’edat mitjana en els quals, segons explica la història, a cada llar hi vivia un alquimista que feia or, i on la gent anava de casa en casa dient: «—Té, una mica del meu or», o «Un dia, quan et vagi bé, em telefones i quedem i m’ensenyes els teu or; m'han dit que és de gran puresa» No us vull cansar amb tonteries com aquestes.

Només per acabar, com sigui, però, que vull recomanar-vos vivament la visita a aquest lloc tant altament gratificant (de «Gratis» i de «Gràcia»), no em puc estar de recomanar-vos la millor ruta per a fer-ho.

Aquesta ruta comença al carrer de la Vall Fonollosa, 10, a Manresa.

A més de sorpreses molt agradables (això em fa pensar que encara no he vist el teu de pis, Mima. Els experts diuen que és el millor...) on cada cambra té la seva sorpresa —també els experts, en aquest cas, parlen de la mà directa de l’àngel— i on s’hi pren el MillorCafèDelMón. A la pregunta de com són les ales del àngels ella em va dir: «—Així. Té, veus aquesta peça? Ara imagina-la com un vitrall i veuràs les ales»

D'aquesta manera va començar ahir el meu dia. Santi