I aquesta altra, qua la he fet el Pere a Zahara de los Atunes i que tot just ha començat a circular aquest matí. La ha enviat per a la Maria, que fa col·lecció de fotografíes de núbols:
dijous, 13 d’octubre del 2005
dues fotografíes
Aquesta és la que ens ha enviat l'Uri, bonica i espectacular, en una presentació de Power Point de les que més han circulat pel món durant l'any:
I aquesta altra, qua la he fet el Pere a Zahara de los Atunes i que tot just ha començat a circular aquest matí. La ha enviat per a la Maria, que fa col·lecció de fotografíes de núbols:
I aquesta altra, qua la he fet el Pere a Zahara de los Atunes i que tot just ha començat a circular aquest matí. La ha enviat per a la Maria, que fa col·lecció de fotografíes de núbols:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
Crec que en Pere hauria d'actualitzar URGENTMENT el seu blog
I també crec que l'Uri en podria fer un de molt bo
Això que es quedin els tresors només per a ells no fa pels idealistes com els Bertran
—Oi, Maite?
jlzsjmwl
Jo trobo la fotografia del Pere molt bonica, per això la he penjat. Justament el seu estil sampre ha estat força més aspre. Però a mí m'agraden, ja ho saps -i ell també ho sap- les postals i les estampes romanticones. A la Maria també li ha agradat molt.
La Maria Carme té raó, son com pastelets massa edulcorats. Jo mai he fetfoto de paisatge, si ho he fet a casa meva al perelló, o aquí, ha estat per feros arribar l´intença emoció devant un espectacle enorme en que jo estava inmerç, peró si, considerades com a fotos, son de tot a 100
Home... Si que fileu prim...
I el que sentia el Pere quan feia la foto?: això, això que sentia no val més de 100 ?????. La foto a part de "l'espectator", com diuen Sontag, etc..., també inclou al fotògraf i si aquest es conegut i estimat doncs per mi la foto no és només observable és empàtica.
Per tant, Pere defensat ! no és una foto a 100 !!
joder !!!
Maite
Molt ben dit. Grácies. Empàtica, empàtica amb l'aconteixement, empàtica amb els propis sentiments, i també empàtica en la part de la humanitat amb qui el que fa la fotorafía pensa oset en aquells instants, en l'instant
Maite i Pere:
—Santi, Santi, que se't veu el llapis retocador.......jajaja
Santi:
—Doncs ja ho sabeu! Si no voleu que us manipuli, malinterpreti, o us menteixi (us faci dir allò que no heu dit mitjançant l'exageració poètica), repeteixo: si no voleu caure en mans de poeta... PENGEU ELS COMMENTS AL SEU LLOC i no respongueu més "a voz de pronto" al missatge que tan sols us comunica o avisa que una nova intervenció ha estat penjada al blog
Parlant de tot, Maite: sembla que en Pere també fa servir herbes remeieres com les que et vaig receptar contra l'a-patheia: l'em-patheia. Sembla que t'han anat bé aquestes infusions. Si és així, no t'oblidis de fer-ho correr
sfolv
La Mª Carme no tenía perque esborrar el seu comet.
Precisament, sense ofendre en absolut, plantejavas un tema important sobre el lleguatje fotográfic.
El contexte
qui i quan i com i perqué algú fa una foto, i qui i quan i com i perque, algú la interpreta.
te, o només té un carácter objectiu una fotografía?, hi ha proporció entre la cárrega objectiva i la subjectiva?, i entre la dels plurals subjectes que intervenen?.
Potser aquest era el sentit de la resposta del Mingu, i el dela Maite amb la referéncia a Susan Sontag i d´altres clssics que han fet petits tractats sobre la imatge (Hi ha fins i tot un llibre molt bonic i molt intenç titulat "Una filosofía de la fotografía +-", també el mateix es pot reflexionar sobre la pintura o les mentides poétiques.
Es a dir, la intervenció de la Maria Carme, ja es imborrable, ha estat l´inici de una reflexió que hauría de ser profunda i per tots.
I, a més, es veritat, existeixen imatges que, en l´us que s´en ha fet, son de tot a 100.
—Apa, aquest nivell sí que és elevat, el nivell de les intervencions d'aquesta entrada !
Subscribeixo tot el què s'hi diu i com es diu... fins i tot com es diu que de cap manera no es pot eliminar del dir allò que alguna vegada ha estat dit
ppclye
gracies anonimous.
l´expresió es un dret, i la interpretació també es un dret.
es cert, la frase "retiro lo dit", no esborra les paraules, afageix una nova idea, una nova expresió, que concisament ve de la reflexió de lo dit, i tot lo dit queda, com el "retiro lo dit", es bonic pensar en aquesta disculpa (que consti que ningú demana, i menys jo aquesta frase), es només un contemplar poétic sobre el llenguatge.
La vida suma o resta?, el Mingu feia un text molt bonic sobere la conferencia del Josep Mª a Manresa, i la seva ideia crec que precisament era que el que construeix, es suma.
Suma vida, i ho deia quan ell estava notant la resta
I per acabar la meva reflexió, al menys la práctica, sería "i a la María l´hi ha agradat molt".
Que era la "intenció".
intenció podria volguer dir intença acció, no?.
the end
Jolines.....a mi també em va saber greu que la M.Carme retirés lo dit. Estic d'acord amb en Pere de que el que va dir ella és imborrable, perquè era veritat, també.Quan entrem en subjectivitats, i l'art ho és, no hi ha res imborrable, tot és veritat, la de cadascú; que no és prou, que és el millor que tenim i hem de defensar i epressar, per això existeix el blogg.Oi Santi ? Cap menyspreu per allò dit. O sigui que felicitats per totes les intervencions precioses i valuoses que heu fet. Totes juntes sumen i no resten. Seguirem....m'ho passo bomba amb vosaltres. Repeteixo el que no em cansaré de dir: SOU GRANS , quins/es cosinassos/es !!! això no té preu !!!!M.Carme : defensa't coñe !!!Confia en el teu tu !!! i a tots us dic el mateix.Maite. Estaràs content, no, Santi ?, ara si que ho he fet bé, no ???
A mi m'agrada ... i prou.
Hem fa pesigollas per dins i m'agrada..
M'apropa a qui ho ha viscut i volgut captar...
Hem recorda moments similars viscuts per mi que potser no he sapigut transmetre tant be...
I m'agrada.... I PROU !!
Xevi
Si precisament sento que la MC retirés el seu missatge, es perque aprecio les seves ganes i el seu encert en l´humor.
el que jo ho hagi aprofitat per teoritzar una mica no vol dir que no apreciés, per damunt de tot, la rialla.
aqui, entre els cambrers, i anem d´uniforme, tenim una frase "bueno -quan arriba l´hora d´entrar- voy a cambiarme" i la resposta "vale, pero no cambies demasiado"
Publica un comentari a l'entrada