Sembla que la bona estrella no ens deixa. Quina setmana! El vaixell d’en Xevi, en Pere «solar», en Martí, les Teresines i avui l’Imma.
No tot, però, s’acaba aquí. Avui m’ha escrit la Sessé. M’ha retornat un text que li vaig demanar que em corregís i, com que la cosa no té secrets, us transcric el missatge:
«Santi, he «corregit» els poemes de «El tema és el llenguatge» només pel que fa a l'ortografia, la morfosintaxi, la puntuació (els punts i a part no els hi he posat, ho he deixat tal com ho tenies) i, només en algun cas, al lèxic.
»Com pots comprovar, gairebé no hi ha correccions.
»No t'ho he enviat fins avui perquè aquesta setmana l'he tinguda molt complicada. Per una banda, la feina (exàmens, correccions i reunions extres) i per l'altra, complicacions familiars (entre d'altres, la meva mare s'ha trencat el fèmur i l'han haguda d'ingressar per operar-la).
»He hagut de fer una lectura molt ràpida. Vull tornar-m'ho a llegir més a poc a poc per gaudir-ne.
»Fins aviat, Sessé»
6 comentaris:
Tu et fas corregir?
No m'ho imaginava.
Sento això del fèmur.
Envía-li una gran abraçada de part meva !
Pere
EL FOCAS DEIA:"HASTA LO MES INCORRETGIBLE ES POT CORRETGIR" ES MES NO SE SI HO DEIA EL FOCAS PERQUE JO MAI L'HAVIA TINGUT DE PROFE!
DESDE EL BAGES UNA ABRAÇADA ARREU DELS PAISSOS!
Be, be, be, oído cocina!
També em sorpren que et fasis corretgir...però diuen que rectificar és de sabis,té a veure??
Saps?l'altre día quant vaig agafar el cotxe per anar a la feina,en posar la ràdio em va sortir la cançò dels -igeels l'hotel caifornia- ,ostres,com que parles de la Sesé,penso que és el moment per dir-ho. Em vaig emocionar,primer p.q.al cotxe la
música se sent mlt bé, i segon perqué el primer que em va venir al cap va ser el somriure del "Nani"-JosepMª,ÉS QUE ÉS UN SOMRIURE TANT I TANT CÀLID,de boca d'ulls de mirada...oi que si??
i despres com no em va venir el record del pau de la guardia.
Potser és pot comparar amb zorba el greg p.q. l'alegría també va ser immensa.
Ui, i tant que em faig corregir !
No us podeu imaginar la quantitat de coses que s'aprenen — Coses essencials, molt importants ("El tema és...") si se saben interioritzar...
La Sessé es queixa, per exemple, per la puntuació i és que sempre deixo els finals de paràgraf sense punt i apart... fins que els textos no els ha revisat un corrector.
Després (ara) els poso tots.
Potser més endavant penjaré alguna cosa al blog parlant dels enormes beneficis —pels quals mai no estarem prou agraïts— de la medecina altament remeiera que és una correcció de llenguatge...
jucrxe
La temptació de deixar els finals sense puntuació, jo l´he sentida moltes vegades.......
l´entrada de California l´he posat de forma recurrent a "sal de copas", aquell altre negoci que va obrir la jefa i que de vegades i hem anat després de la feina per fer número, aparença de dlientela, i, no vegis com sempre ha agradat!
el baix, la guitarra, la percusió i el fenomenal contrast dela veu....
Publica un comentari a l'entrada