Et precedeixen en aquest naixement teu al blog dues fotos de les quals el millor és no dir-ne res ja que prou que diuen totes soletes
També et precedeix una llarga conversa sobre els àngels
Una mica més avall hi ha una bona il·lustració que ve al cas d'aquest comment: la de Hilgarg von Bingen
També, més avall, algú va dir: El aniversaris haurien de servir per a recordar coses com aquesta: l’amic íntim, el discret, el nostre bessó insubstituïble, a ben segur molt a prop nostre en aquesta nostra gesta de... neixer
Ja veus, el blog és prou consistent per autocitar-nos !
"Les mirades són formes expressives d'un principi de joia interfacial. Hi ha una manera clara per designar aquest encanteri: que hom parteix inicialment de la joia"
És que és fabulós: fas la mateixa cara, la mateixa manera de riure que ta mare!
Ahir vaig enganxar a casa que veiemn una peli a la tele, molt ben feta. Era francesa. Sobre relacions entre l'empresa i els treballadors. Molt ben feta però jo hi vaig trobar a faltar el somriure i el bon rotllo davant les contrarietats. Aquest somriure ample de la fotu.
El Pitu, molt poc després de conèixer el mal que tenia, va voler fer una conferència que tenia compromesa a Manresa. Al torn de preguntes, una senyora li va dir que ell era molt optimista quan parlava de la bona feina que ees feia a les residències d'avis, però que hi havia molta gent gran que es trovaben molt abandonats de tothom. El Pitu va respondre ràpid com un cohet una cosa així:
"Venint cap aquí escoltava coses d'aquesta mena en un programa de ràdio. No. De cap manera. Jo he de ser positiu. He de mirar de millorar el que tenim, que és molt i hi ha molta bona gent treballant-hi. Però aquesta actitud d'alimentar l'autocompassió, de veure el costat negatiu i fer-ne de tot un drama, no. Mai!!"
Vale. Per molts anys! Ja se t'acosta el sant, també, no? Conec de memòria aquell refrany que el podrieu haver inventat vosaltres:
per tots sants, fred al camp per sant Martí, fred al camí per santa Caterina, fred a la cuina
3 comentaris:
per moltes primaveres!
Et precedeixen en aquest naixement teu al blog dues fotos de les quals el millor és no dir-ne res ja que prou que diuen totes soletes
També et precedeix una llarga conversa sobre els àngels
Una mica més avall hi ha una bona il·lustració que ve al cas d'aquest comment: la de Hilgarg von Bingen
També, més avall, algú va dir: El aniversaris haurien de servir per a recordar coses com aquesta: l’amic íntim, el discret, el nostre bessó insubstituïble, a ben segur molt a prop nostre en aquesta nostra gesta de... neixer
Ja veus, el blog és prou consistent per autocitar-nos !
Benvingut i...
Per molts anys. lhravn
Una altra autocita (del tiet Santi):
"Les mirades són formes expressives d'un principi de joia interfacial. Hi ha una manera clara per designar aquest encanteri: que hom parteix inicialment de la joia"
És que és fabulós: fas la mateixa cara, la mateixa manera de riure que ta mare!
Ahir vaig enganxar a casa que veiemn una peli a la tele, molt ben feta. Era francesa. Sobre relacions entre l'empresa i els treballadors. Molt ben feta però jo hi vaig trobar a faltar el somriure i el bon rotllo davant les contrarietats. Aquest somriure ample de la fotu.
El Pitu, molt poc després de conèixer el mal que tenia, va voler fer una conferència que tenia compromesa a Manresa. Al torn de preguntes, una senyora li va dir que ell era molt optimista quan parlava de la bona feina que ees feia a les residències d'avis, però que hi havia molta gent gran que es trovaben molt abandonats de tothom. El Pitu va respondre ràpid com un cohet una cosa així:
"Venint cap aquí escoltava coses d'aquesta mena en un programa de ràdio. No. De cap manera. Jo he de ser positiu. He de mirar de millorar el que tenim, que és molt i hi ha molta bona gent treballant-hi. Però aquesta actitud d'alimentar l'autocompassió, de veure el costat negatiu i fer-ne de tot un drama, no. Mai!!"
Vale. Per molts anys! Ja se t'acosta el sant, també, no? Conec de memòria aquell refrany que el podrieu haver inventat vosaltres:
per tots sants, fred al camp
per sant Martí, fred al camí
per santa Caterina, fred a la cuina
Publica un comentari a l'entrada