de la fotografia que va fer l'Uri a l'Ametlla
Felicitats a la Tere i a la Maite. Totes dues, amb la vostra "determinada determinació" i els vostres "ànims animosos" féu honor a la vostra santa patrona
També hem de felicitar la Mercè, la Pepis i la Carme (i la Montse!), doncs recordo que la mare explicava com, quan a casa seva hi havia sant o aniversari, les quatre germanes rebien regal "per no fer diferències". Si algú en sap més detalls, que ho expliqui..
5 comentaris:
Sta. Teresa....moltes gràcies. Jo era tremendament envejosa dels regals que li feien a ma germana. Després vaig anar comprenent que hi havia un dia per a cadascú: que no sempre és el teu dia. Humilment he de reconèxier la meva estúpida mania de ser el centre d'atenció.Fa temps que intento pulir-ho. Sabeu aquell programa de la tele de "reina por un dia" ? Jo me'l mirava amb fruició. Pensava aquesta vull ser jo tota la vida: una reina !! jajajajaj. He expressat una intimitat glups ! tierra trágame. De totes maneres avui és el sant de la Tere..ella és l'autèntica reina d'un regnat, però jolines si que em feia rabiar la reina de la casa, ella rebia més trucades que jo. Mai deixarem de ser infants...Ara no us poseu a trucar vale !!! Em sento felicitada per tots i totes...com sempre, la Maite a xorro.
Maite... maite... quina força portes aquets dies !! ... m'agrada veuret aixi...
Des de aqui una abraçada carregada de una força similar.. d'aquelles que trenquen costelles.... i un carinyos... suau ... i molt profun peto.
Felicitats
Xevi
TERE!!!!! FELICITATSSS!! JA SAPS,UNA FLOR AUTÒCTONA!!!!
Tía Tere.
felicitat, ánim -que ja el tens- i alegría -que també saps tenirla.
Una abraçada gran.
A aquest comentari tant bonic, jo tinc, necessito fer, una addenda.
Quan la Contxa feia anys, jo regalava a ella i la Nagore, i quan la Nagore feia anys, jo regalava a la Nagore i a la Contxa. l´aniversari era absolutament mutuu. Una vegada va ser un colleret igual pero amb les pedres més petites per la filla que les de la mare, un altra vegada va ser unes arrecades de coral, peró més grans per la mare que per la filla.
Sempre una cert simetría, la de quan cumplía la mare, cumplía la filla, i que, sobretot, l´aniversari de la filla, es sentía com l´aniversari de la mare.
Publica un comentari a l'entrada