La ratio del llenguatge (Elogi del blog)

"No tinguis por"

Mathias Grünewaldt

Altar de Isenheim, part interior de l'ala externa

Hola blog

A vegades a mi no em va bé això de dirigir-me a una pluralitat. Em consola més saber que escric a una persona física, a una ánima concreta. Potser perquè la meva memòria o la meva evocació està molt precisament amb ell.

Volia dir-te que es un merder molt bonic aquest que has muntat sobre el llenguatge i sobre aquesta mena de llenguatge subliminal que són els àngels. Es molt difícil trobar un tema ric i d'interés general, que ens impliqui a tots, sobre el qual escriure. I que tingui fets, sentiments, vincles extensos i expresió literària.

Ho has aconseguit, blog!

Vaig estudiar —amb males notes— llatí, grec, dret romà, història del dret, filosofía i sé com n'és d'important la filología, l'origen, la formació, la promiscuitat i la interacció de les paraules —ara penso, però, que no devien ser tan dolentes, les notes, si encara recordo l'essencial...

Quants milers de paraules hem creat, entre tots els països, per definir, delimitar, coses, precisar sentiments, expresar emocións, descriure, ni que només sigui un paisatge o una observació. Quin privilegi, com quan vaig viure a Suissa, observar la gent que parlen totes aquelles llengües amb profunditat (i... no es barallen!).

Aprecío molt les vostres lectures, Maite, Mingu, i les maravelloses expresións del Xevi i la Ma. Carme. De debó que no tinc temps, però, no és gensmenys veritat que ho considero un tresor.

Ratio, al meu entendre, té alguna cosa de raó, i de proporció. Una mena de fil vermell que uneix totes les explicacións i motius possibles d'una cosa, números, emocions, sentiments...

Cordialment teu, Pere