dimarts, 18 d’octubre del 2005

haikú

Quan era intel·ligent les persones em demanaven consell
sobre la seva vida

Ara que ja no ho sóc la gent me'n dóna sobre la meva

Per ser un haikú feliç, però, li falta una proposta
I doncs, aquesta manca ¿ podria ser la proposta que falta ?

Pere

3 comentaris:

Pere Manubens ha dit...

nen, i la tercera proposta que et vaig enviar?

Anònim ha dit...

Ja t'he dit més d'una vegada que no t'has de fiar mai dels poetes: fan trampes.

Penja-la tu, la tercera !

I aprofita per penjar una llarguíssima llista de greuges contra els manipuladors del sentit i del llenguatge

Pere Manubens ha dit...

La tercera deia"gracies per ambdues coses".
Si, la gran llista de greuges, comença, per començar, per gracies per el temps que ens has dedicat, i la ciéncia.
Has sabut convertir una cosa poca-solta, en un escrit.
Una vomitada de sentiments en un poema.
Un no res, en una sugeréncia.
Un silenci en boniques paraules.
Si, si, sont molts els greuges.
Que macu, per altre part -i en relació- el tema que has encetat sobre la correcció -I a més si es de la Sesse- d´altris parlaríen de la direcció espiritual, altres, dels mentors.