Entre el pare del desert i el seu àngel o doble («se li assemblava») neix un espai de reflexió en el qual la comunió informativa s’hi instal·la sense condicions. Salvant les distàncies (1486) Carlo Crivelli ens descriu aquest espai de reflexió en la seva obra "L’Anunciació"
Els «Apophtegmata Patrum Aegyptorum» ens donen el relat probablement més antic de la llegenda de sant Antoni Abat. Diu així:
"Un dia que Antoni, ja vellet, al desert, es trobava en baixa forma amb un humor trist i afligit per pensaments ombrívols i rancuniosos, es dirigí a Deu amb aquestes paraules: « Senyor, voldria la meva salvació, però aquests pensaments que avui em tenen no l’admeten de cap manera. Què puc fer en aquesta situació tan desagradable ? Com obtenir de nou la salut, la salvació, la guarició ? » Un cop expressat aquest lament es va aixecar, va sortir a l’aire lliure i veié un home que se li assemblava. Estava assegut i treballava i, al cap d’una estona, deixava el treball i es posava a pregar i després, altre cop, s’asseia de nou i seguia trenant una corda i encara un altre cop s’aixecava i pregava de nou: en veritat es tractava d’un àngel del Senyor enviat per donar-li instrucció i confiança. I va sentir l’àngel com li deia: « Fes-ho així i obtindràs salut i salvació » Antoni, després de sentir-lo s’omplí de joia i de coratge, i tan bon punt es va posar a fer allò que li va dir l’àngel va sentir-se guarit »"
6 comentaris:
A notar el gir que pren la llegenda envers una angeologia individual que apareix en el relat d’una manera que té tant de simple com d’enèrgica.
En l’instant que l’àngel pren l’aspecte de bessó es crea una mena de microespècie composada per dos individus. Aquesta parella de bessons, l’home i l’àngel, es composa de dues singularitats que, juntes, fan una espècie pròpia, una mena d’universal bi-unitari.
L’àngel benevolent és la resposta al mal humor humà. El bessó apareix com un símil angèlic adossat amb exactitud al seu doble humà.
ealagk
Avui no tenim gaire temps. Però agafem un moment per afegir un "ament amén" a tot el que ha dit el Santi i als bons desitjos de la Mª Carme i els que esteu felicitant.
I és un "ament amen", ja us diré perquè:
Avui és la Verge del Roser. Quan a casa venia l'avi i resàvem el rosari tots plegats, quan haviem acabat, ell sempre deia: "amén amén". I al cap d'una estona, hi tornava: "amén amén". Això unes quantes vegades.
Passat un temps vaig descobrir perquè ho feia: la última oració que resàvem en acabar el rosari és aquella de sant Bernat, el "recordeu-vos oh piadosíssima Verge María..", que acaba dient:
"..digneu-vos escoltar-les i acollir-les benignament, amén"
A ell li devia fer gràcia aquesta coincidència de sons i ho repetia..
Des de que ens vem casar, tenim a la nostra habitació, penjada en una paret, la part de dalt (els fulls de cada mes ja els vem anar arrencant) d'un calendari d'aquell any (1979), amb una reproducció d'una de les marededéus del roser que va pintar Murillo.
I el rosari, sempre que podem, el seguim resant la Isabel i jo, al matí ben d'hora quan baixem a "trenar cordes" :) al taller
caram,caram!
recordeu al entrar a casa aquella rejola que deia:
Verge del roser feu que en aquesta casa no hi haigui ni poc ni masa solsament lo just per viurer be!!
És clar que la recordem! Era al rebedor. Moltes persones que venien a casa, després de veure aquella entrada modernista, tots els quadres, objectes d'aram, mobles antics i demès, quan llegien aquella rajola deien, si fa no fa una cosa com:
-Jejeje, així que tot això és "el just per viure bé"?
Fins que la mare, cansada de tanta gracieta la va treure d'allí i la va penjar darrera una porta. Potser no t'has fixa't que ara és al passadís de casa nostre..
(i no deixaré sense recordar aquí l'encert que van tenir els pares per aconseguir aquella casa en tan bones condicions de lloguer i la gràcia en donar-li aquell aire esplèndid amb ben pocs diners, que en això les quatre germanes hi han estat mestres -tots sabem, per exemple, quantes meravelles ha sabut treure la tieta Tere dels "encants")
instrucció i copnfiança
Publica un comentari a l'entrada