Per a undenaltros que un dia va somniar fer-se una cabanya dalt d'aquest roure i que avui completa la 58ena volta al sol. Per molts anys!!!, Santi (o: Per moltes voltes!!!)
L'any passat, un dia com avui, també baixava per les Rambles a l'hora que les reguen i netegen.
Un de Parcs i Jardins que portava la manguera a la mà, quan passava pel seu costat, es va girar i em va dirigir tota la pressió de la mànega cap a mi.
Com que recordo l'escena a càmera lenta, encara veig els ulls de sorpresa del xicot aquell darrera unes olleres mullades i brutes mentre jo pensava: "Com li duri molt aquesta sorpresa em deixarà xop del tot"
No sé quan temps va durar però en arribar al despatx vaig haver de penjar tota la roba prop d'una estufa fins que es va assecar... cosa que no hagués estat possible si no hagués matinat, ja que seria ple de gent
Pel que fa al roure, només dir-te que, efectivament, és una cosa així
Esmorzar i escriure, ben a soles, a la llibreta, les primeres idees i sensacions de l'ahir, l'abans d'ahir, l'avui o el demà. Tot passat pel filtre d'un dormir amb somnis indescriptibles i inexplicables on l'únic rastre que deixen són vibracions esperançadores o atormentades amb total desdibuixament....
Qui més qui menys ha somniat a tenir un palau d'alt d'un arbre. El nostre refugi.
Per molts anys, Santi. Gràcies per avisar, Mima. És molt bona la imatge del roure, encara que diria que el Taj Mahal li va gran, al Santi. Però justament és la gràcia del muntatge, no? Ens ha fet riure allò de la manguera.
Que tinguis un dia ben feliç!! Ens recordem també de la teva mare i del teu pare. Si parleu amb ells doneu-los records. També a la Mercè.
Sí, m´agradaría dirte el mateix que tots, es a dir, una abraçada molt forta. Peró hi han moltes més coses... Moltes més. si tu vols, petites coses...... Aquest darrer any, la teva dedicaciò a nosaltres ha estat immensa. Ens has corretgit, ens has regalat, ens has sugerit tantes coses.... Santi, una abraçada i un petó de poeta!
No has repartit caramels, Santi. Tot el dia mirant el forat de la disquetera, però res.. ni un Sugus!
Ho faig jo per tú amb aquest text que vas enviar fa poc (el dels punts i apart de la Sessé), i que em sembla té molt a veure amb això que ha dit el Xevi:
«Entorn de les brases de la llar de foc del llenguatge no només s’hi reparteixen els avantatges d’una vida còmoda i escalfada a la vora dels tions de la comunicació, sinó que també s’hi engega una competició ritual envers l’avantatge entre tots els avantatges: esdevenir una sola cosa (una hipostasi, una unitud) en la llar del propi Ser»
Ara és el moment perfecte per acabar el dia com ha començat: una bona ruixada del tio de la manguera que ens apagui el blog/foc de camp/agenda :))
7 comentaris:
i com diu l'oriol que jo dic dons redic: MOLLTEEESSSS FELICIIITTTATTTTTTTTTSSSSSSSSSSSS!!
Raons per matinar. 1
L'any passat, un dia com avui, també baixava per les Rambles a l'hora que les reguen i netegen.
Un de Parcs i Jardins que portava la manguera a la mà, quan passava pel seu costat, es va girar i em va dirigir tota la pressió de la mànega cap a mi.
Com que recordo l'escena a càmera lenta, encara veig els ulls de sorpresa del xicot aquell darrera unes olleres mullades i brutes mentre jo pensava: "Com li duri molt aquesta sorpresa em deixarà xop del tot"
No sé quan temps va durar però en arribar al despatx vaig haver de penjar tota la roba prop d'una estufa fins que es va assecar... cosa que no hagués estat possible si no hagués matinat, ja que seria ple de gent
Pel que fa al roure, només dir-te que, efectivament, és una cosa així
Gràcies!
Raons per matinar 1.1.
Esmorzar i escriure, ben a soles, a la llibreta, les primeres idees i sensacions de l'ahir, l'abans d'ahir, l'avui o el demà. Tot passat pel filtre d'un dormir amb somnis indescriptibles i inexplicables on l'únic rastre que deixen són vibracions esperançadores o atormentades amb total desdibuixament....
Qui més qui menys ha somniat a tenir un palau d'alt d'un arbre. El nostre refugi.
Maite
Raons per matinar 1.2
Sentir el silènci extern i posar en marxa a poc a poc els motors interns.
Per molts anys, Santi. Gràcies per avisar, Mima. És molt bona la imatge del roure, encara que diria que el Taj Mahal li va gran, al Santi. Però justament és la gràcia del muntatge, no? Ens ha fet riure allò de la manguera.
Que tinguis un dia ben feliç!! Ens recordem també de la teva mare i del teu pare. Si parleu amb ells doneu-los records. També a la Mercè.
Sí, m´agradaría dirte el mateix que tots, es a dir, una abraçada molt forta.
Peró hi han moltes més coses...
Moltes més. si tu vols, petites coses......
Aquest darrer any, la teva dedicaciò a nosaltres ha estat immensa. Ens has corretgit, ens has regalat, ens has sugerit tantes coses....
Santi, una abraçada i un petó de poeta!
"una agenda viva"
No has repartit caramels, Santi. Tot el dia mirant el forat de la disquetera, però res.. ni un Sugus!
Ho faig jo per tú amb aquest text que vas enviar fa poc (el dels punts i apart de la Sessé), i que em sembla té molt a veure amb això que ha dit el Xevi:
«Entorn de les brases de la llar de foc del llenguatge no només s’hi reparteixen els avantatges d’una vida còmoda i escalfada a la vora dels tions de la comunicació, sinó que també s’hi engega una competició ritual envers l’avantatge entre tots els avantatges: esdevenir una sola cosa (una hipostasi, una unitud) en la llar del propi Ser»
Ara és el moment perfecte per acabar el dia com ha començat: una bona ruixada del tio de la manguera que ens apagui el blog/foc de camp/agenda :))
fffffffffffffffffffffelicitats!
Luces apagadas.
Publica un comentari a l'entrada